Avaries a l’ascensor social

AEspanya l’ascensor social comença a tenir avaries serioses, especialment en els camps de l’educació i en les mesures per afrontar l’atur de llarga durada. Malgrat això, un informe fet públic ahir per l’OCDE constata que la mobilitat social a Espanya no és de les pitjors d’Europa i fins i tot supera països com Alemanya o França.

Segons les dades extretes d’aquest informe, els espanyols descendents de famílies que tenen ingressos baixos poden trigar fins a quatre generacions a arribar a assolir el nivell d’ingressos mitjà. Cosa que vol dir que el talent que hi pugui haver en aquests nivells de renda baixa es malgasta, amb la pèrdua d’oportunitats de creixement econòmic consegüent. Això, a més, genera insatisfacció, malestar, pèrdua d’autoestima i llasta la cohesió social dels ciutadans. La conseqüència és que només el 25% dels espanyols consultats deien tenir esperances que la seva situació financera millorés.

Les oportunitats de mobilitat social a Espanya, a tots els nivells, són limitades. Segons el parer de l’OCDE, la falta d’ascensor social en els nivells més baixos de renda del nostre país es deu a l’elevat percentatge d’atur de llarga durada i als contractes temporals que impedeixen que aquesta mobilitat funcioni i el treballador pugui escalar posicions.

Són causes que afecten no només Espanya sinó tots els països de l’OCDE. L’ascensor no funciona perquè mentre les persones que provenen de famílies que són a dalt de tot del nivell d’ingressos es quedaran a dalt, els ciutadans amb menys ingressos han de lluitar molt per intentar ascendir a un nivell de renda mitjà. Les desigualtats són certament demolidores.

Saber si una generació viu millor o pitjor que els seus pares és molt important per raons econòmiques i polítiques. Econòmiques, perquè la mobilitat social influeix en la productivitat econòmica d’un país i la qualitat de vida del ciutadà. I polítiques, perquè la pèrdua d’estatus social mina la cohesió social, en especial en els estrats més baixos, i augmenta l’escepticisme i la crítica cap al sistema polític amb la consegüent minva de la qualitat democràtica d’un país. I a més, com recorda oportunament l’OCDE, tot això no fa sinó afavorir l’augment del populisme.

La mobilitat social vinculada al nivell d’estudis dels pares és especialment baixa a Espanya comparada amb l’OCDE. Mentre que un 69% dels fills espanyols de pares amb estudis superiors van a la universitat, un 56% dels fills de progenitors que no van assolir el segon cicle de l’ESO es queden amb un baix nivell educatiu. A l’OCDE aquests percentatges són del 63% i del 42%, respectivament. Tot i això, les possibilitats d’ascens en termes econòmics a Espanya està per sobre de la mitjana.

S’evidencia, doncs, que Espanya necessita solucions urgents en matèria educativa, en especial per l’elevat índex d’abandonament escolar, i en el camp de l’ocupació, molt marcada per l’atur de llarga durada. Paradoxalment, el nostre és un dels països amb més mobilitat entre generacions en termes d’ingressos.

Sigui com sigui, els indicadors assenyalen que a l’ascensor social que tan bé va funcionar a Espanya durant els anys del desarrollismo i la bonança econòmica hi ha actualment peces que han de ser canviades i posades al dia. El risc de fractures socials motivades per les desigualtats –els rics es perpetuen i els pobres no aconsegueixen sortir de la seva situació– és massa elevat per desatendre’l.