Griezmann, Piqué i Bartomeu

LA manera en què el futbolista Antoine Griezmann ha donat a conèixer la decisió sobre el seu futur mereix una anàlisi amb detall en alguns aspectes. L’anunci va arribar després d’una temptativa impresentable en una roda de premsa, a través d’un documental, La decisión, emès per una cadena en prime time. Per descomptat que el futbolista té tot el dret a fer-ho públic com ho ha fet –més a prop del reality show que altra cosa–, de la mateixa manera que la seva decisió de quedar-se a l’Atlètic és irreprotxable. Tot i això...

El futbol és un espectacle que genera negoci, però no per això cal ignorar o postergar les emocions que estimula en els aficionats. Ferir una afició, o dues, com en aquest cas, sempre passa factura. Els aficionats de l’Atlètic de Madrid i del Barça han viscut amb una ansietat lògica l’espera per saber en quin equip jugaria el francès la pròxima temporada. I tot indica que el jugador ha aprofitat l’espera per millorar el nou contracte. No és la primera vegada que ho fa, ni tampoc el primer esportista que ho fa. Però, en aquesta ocasió, el temps dels dubtes sembla que s’ha allargat d’una manera innecessària, la qual cosa, si resulta certa, constituiria un menyspreu per als qui, amb els seus diners i amb el seu encoratjament, han fet del futbol l’esport rei. No es pot ferir la sensibilitat dels aficionats de la manera com s’ha fet.

La segona reflexió que suscita La decisión de Griezmann té a veure amb la participació directa d’un jugador del FC Barcelona, Gerard Piqué. Primer, perquè l’empresa que va gestionar el documental va ser Kosmos Studios, propietat del futbolista català. I, segon, perquè quan les xarxes es van inundar de crítiques al futbolista francès per la manera de comportar-se, Piqué va emetre un tuit per defensar-lo, fer publicitat de la seva empresa i llançar una advertència injustificable: “La reflexió més important que deixa #LaDecisión és que de vegades no tot el que us venen és cert”. El futbolista empresari que, segons ha dit en alguna ocasió, voldria convertir-se algun dia en president del Barça haurà d’aprendre, abans de ser-ho, a diferenciar entre informació i comunicació. Pel seu propi bé.

L’última reflexió es refereix a la incòmoda situació en què ha quedat la junta directiva del Barça per la gestió del possible fitxatge. Realment, no ha estat una gestió afortunada. Que el president Bartomeu deixés caure a mitja temporada que els tècnics del club havien arribat a un principi d’acord amb el jugador de l’Atlètic sona ara com una afirmació tan innocent com frustrant. Lamentem assenyalar que en aquest cas ningú no ha estat a l’altura esperada.