Insòlita maduresa

Resultava inimaginable, però la notícia que ha sacsejat la vida argentina, ha fet esclatar les audiències dels debats i ha creat una intensa controvèrsia al carrer no ha estat el Mundial de futbol –que acostuma a paralitzar el país–, sinó el debat de l’avortament, i la seva inesperada aprovació a la Cambra Baixa. Com deia ahir Claudio Jacquelin a La Nación, és insòlit que la legalització de la interrupció de l’embaràs s’hagi produït amb un Papa argentí al Vaticà i un president conservador a la Casa Rosada. Ara falta la ratificació del Senat, que es produirà sense els ensurts de la Cambra de Diputats, i el miracle s’haurà produït: l’Argentina haurà legalitzat l’avortament.

I certament es pot parlar de “miracle”, ateses les dificultats. La prova és que en els anys del peronisme, i del kirchnerisme al complet, amb el populisme d’esquerres i les consignes a tota màquina, cap president –ni la presidentaaa, a la manera que Cristina s’autodefinia, per tal d’accentuar el seu caràcter femení– no va gosar plantejar el debat parlamentari. De fet, ella mateixa s’hi pronunciava en contra, tal vegada perquè el catolicisme està fortament arrelat en les capes més pobres, d’on extreu la bossa de vots. I formulo el verb en passat, perquè només conèixer-se l’aprovació, Cristina ja ha girat el mitjó i, via Twitter, ha informat que hi votarà a favor. Tampoc no deu haver estat secundari, en el seu canvi de posició, que les noves generacions argentines estiguin obertament a favor de l’avortament.

L’aprovació també ha estat un miracle en el trànsit, plagat de fets insòlits. D’entrada, va proposar la votació el president Macri, més proper a les tesis conservadores i, en principi, contrari a l’avortament. Després, vint-i-dues hores de debat ininterromput, amb un vaivé de vots transversals, que anaven de banda a banda de l’espectre ideològic, i feien paleses les arestes del tema: diputats d’esquerres que votaven en contra, diputats de dretes a favor, i fins al darrer minut, la incertesa. I finalment l’aprovació, amb un resultat d’infart: 129 diputats a favor i 125 en contra. Tot seguit, minut a minut, per ràdios i televisions, sacsejat per les esquerdes internes dels partits, i vigilat de prop per la poderosa Església catòlica argentina, que ahir parlava d’“estafa moral” perquè assegurava que Macri no ho havia plantejat en la seva campanya electoral. Certament, com diuen els més escandalitzats, l’avortament ha dividit l’Argentina pel mig, però alhora cal posar en valor la seriositat que ha demostrat el Parlament argentí, amb un debat de molta altura, més transversal que ideològic, basat en conviccions profundes i complexes, i finalment respectuós, malgrat la intensitat emocional. Així mateix ho elogiava Macri, que felicitava el Parlament per la seva maduresa. Al final, política en majúscules, vibrant, autèntica, basada en conviccions i no en consignes, tan suggerent com tan escassa.

La legalització de l’avortament s’ha produït amb un Papa argentí i un president conservador