Hurtado i Torra

Per l’article de Josep Maria Ruiz Simon “La fòrmula Hurtado” (Cultura, 12/VI/2018), que corrobora un anterior d’Andreu Claret a El Periódico, veig que el meu avi Amadeu Hurtado torna a estar de moda. Quan va sortir el seu dietari sobre els antecedents del 6 d’octubre, nombrosos comentaristes ja el van utilitzar per criticar les reivindicacions catalanistes del moment comparantles amb les del president Companys del 1934. De la mateixa manera es va interpretar aleshores el seu pensament pactista i pragmàtic com favorable a les posicions federalistes que defensaven els socialistes. Avui veig que se l’interpreta com defensant les tesis que defensa la ministra Meritxell Batet mentre, de passada, es deixa entendre que el president Torra podria molt bé ser un emulador del president Companys i acabar a la presó, responsable de desenes de morts.

Conscient que eren inevitables aquestes tergiversacions, com a editor del dietari de l’avi, vaig afegir al llibre el discurs que va pronunciar a Perpinyà el 1945 i que, al meu parer, és una prou bona síntesi del seu pensament com a catalanista. Dit en poques paraules: pacte, el que sigui possible, però des del reconeixement de la sobirania.

Qualsevol que es prengui la molèstia de llegir aquest text convindrà amb mi que la seva posició no és sensiblement diferent de la que defensa actualment el molt honorable president Torra.

AMADEU CUITO HURTADO

Barcelona