La Vanguardia (Català-1ª edició)
La mortalitat va créixer un 15%
Un estudi universitari va comptabilitzar els efectes de l’exclusió en els indocumentats
L’exclusió dels sensepapers no ha sortit de franc. La mortalitat va créixer un 15% entre aquesta població a Espanya durant els tres anys següents a la reforma sanitària del 2012. Així ho demostrava un estudi fet pel Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra, a partir de les dades de mortalitat de l’Institut Nacional d’Estadística. I a més, la mortalitat principal ha estat provocada per causes que resulten evitables quan hi ha un accés més bo a l’atenció mèdica oportuna i efectiva. Si es comptabilitza en aquest grup de causes més evitables, el percentatge puja a un 17,26%.
A Catalunya, els successius governs van regular l’atenció dels que van quedar exclosos de l’assistència sanitària, de manera que aquesta va deixar de ser universal l’estiu del 2012. Van començar amb instruccions administratives, perquè als CAP o a urgències no es posessin entrebancs a persones que havien perdut o no tenien permís de residència i que s’havien quedat amb la seva targeta sanitària inservible.
Al principi va ser un dret amb certs terminis de permanència, compartint almenys parcialment la idea que en plena crisi calia evitar abusos. Després les veus de la salut pública van clamar al cel i es va incorporar els exclosos des del primer dia a Catalunya, encara que la targeta només els servís aquí. Al final es va optar per fer una llei al Parlament, amb tot el seu rang. Això, però, va posar automàticament en marxa el recurs del Govern de Rajoy davant el Constitucional.
Tot i així, s’ha anat trampejant. Tot i que Salut insisteix que des del principi a Catalunya s’ha atès tothom malgrat el reial decret del PP, el cas és que els administratius que s’enfrontaven a aquestes persones legalment excloses tenien els seus dubtes. I els que van ser atesos van ser molts, però també hi va haver algun rebutjat, i probablement uns quants més ja no es van presentar mai a la consulta del metge. Per si no hi tenien dret i encara els causaria problemes.
La conseqüència de la restricció va comportar, per exemple, que persones excloses veiessin suspesos tractaments de quimioteràpia o radioteràpia. O que després de perdre la targeta sanitària perdessin l’accés a tota la mediació subvencionada, apuntaven els
El Parlament va aprovar en una llei avui recorreguda l’atenció als 117.000 individus que van quedar fora
autors de la investigació del CRES.
A Catalunya la població exclosa suma al voltant de 117.000 persones, un 1,53% de la població resident. Per a la Generalitat, no atendre’ls suposaria perjudicar persones amb la meitat de diabetis que la mitjana, una tercera part d’asma que la mitjana i amb una despesa sanitària un 50% més baixa. I en canvi, allunyant-los del sistema disparaven el risc de tuberculosi, per exemple, que pateixen en molta més proporció que la mitjana i que té un dels programes més exitosos davant la malaltia, basat en el seguiment de cada cas i els seus contactes.
També comportava empitjorar la salut infantil i augmentar el risc de brots, perquè si els pares no van al metge no portaran a vacunar els seus fills (que sí que mantenien el dret). I quedarien inútils les intervencions preventives en infeccions com el VIH.
Els professionals es van rebel·lar contra l’exclusió. Al principi amb crides a l’objecció de consciència. Uns anys després que tots s’acostumessin a la crisi, ho van fer amb un document amb més de 4.000 firmes de suport, fa menys de dos mesos.