La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les dones viuen d’una manera més saludable però es veuen més malaltes
L’enquesta de salut sol ser una bona eina per comprovar que la gent fuma menys i s’engreixa més i que vuit de cada deu ciutadans estan satisfets del seu estat de salut i, fins i tot, dels serveis que utilitzen. Però de vegades apareixen paradoxes que obliguen els governants a estudiar més bé la situació i a prendre mesures.
A l’ESCA, l’enquesta catalana de salut, del 2017 en sorgeix una: les dones guanyen per golejada els homes en gairebé tots els manaments d’una vida saludable. És a dir, fumen molt menys, segueixen molt millor la dieta mediterrània i beuen menys refrescos ensucrats i moltíssim menys alcohol, malgrat que fan una mica menys d’exercici físic i dormen menys hores. Però, en canvi, la salut que perceben és molt pitjor. I, a més a més, tenen una prevalença més alta de problemes crònics i discapacitats.
“Hem d’aprofundir a saber què passa”, va afirmar la flamant consellera de Salut, Alba Vergés, a la presentació d’aquestes dades. “Una hipòtesi possible és que els costa més accedir als serveis sanitaris a temps i sempre es queden per a l’última visita. La salut no són només les dades de les anàlisis i el diagnòstic. Hi ha
L’enquesta de salut de Catalunya detecta també una bretxa de gènere en les depressions greus
molts altres factors que hi influeixen, des de la solitud fins a la sobrecàrrega passant per les mancances, i són difícils de visualitzar a les consultes”, assenyala Cristina Nadal, directora d’Atenció Sanitària.
Aquest biaix de gènere torna a aparèixer a les dades de salut mental. Pel que fa a les depressions greus, per exemple, les dones en tenen en un grau molt superior als homes, més del doble.
L’ESCA 2017 també posa en relleu l’augment de l’oci sedentari en els nens i com uns nivells socioeconòmic i cultural més baixos de les famílies influeixen negativament en els indicadors d’estils de vida saludable. L’excés de pes, el consum freqüent de productes hipercalòrics i l’oci sedentari han crescut en l’última onada, en comparació amb anys anteriors.
“El que també mostra l’enquesta és que quan es fan intervencions poblacionals hi ha un efecte clar de disminució de la desigualtat i que la capacitat d’entendre l’autocura, el que anomenem alfabetització sanitària, és un objectiu important per millorar la salut col·lectiva”, va afegir la consellera.