La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els Reis inicien a Nova Orleans el seu segon viatge oficial als Estats Units
Els Reis comencen a Louisiana un viatge pels Estats Units que tancaran amb Trump
MARIÁNGEL ALCÁZAR Nova Orleans Fundada en nom de Lluís XV de França i convertida en ciutat gràcies a les disposicions de Carles III d’Espanya, Nova Orleans no havia vist mai un rei de prop i menys un de la família Borbó, la mateixa que dona nom al carrer de la ciutat que articula l’anomenat Barri Francès, tot i que, en forma i llegat històrics, és el típic centre colonial espanyol. Tres segles després d’haver-se fundat, Nova Orleans va rebre ahir la visita de Felip de Borbó, rei d’Espanya.
Els Reis van començar el seu segon viatge oficial als Estats Units a Nova Orleans (Louisiana), la ciutat del Mississipí, del jazz (l’aeroport es diu Louis Armstrong), del Mardi Gras (últim dia de carnaval), orgullosament recuperada, si bé no del tot, dels estralls de l’huracà Katrina, que el 2005 va inundar un 80% de la ciutat. Al coratge dels habitants s’hi va referir ahir el Rei en les seves paraules després de rebre la clau de la ciutat de mans de l’alcaldessa Latoya Cantrell.
El Rei no va amagar en les seves primeres paraules en aquest viatge el propòsit de la visita: reivindicar el llegat espanyol en la història d’una nació que fixa l’origen en l’arribada dels pelegrins del Mayflower el 1620. El Rei va reconèixer que l’empremta espanyola als Estats Units és molt poc coneguda, malgrat les evidències que la constaten molt abans de l’arribada dels anglosaxons. Va ser l’espanyol Hernando de Soto, el 1541, el primer no natiu a descobrir i travessar el Mississipí. A ell i a altres d’avançats es va referir el Rei, però sobretot als 40 anys (1763-1803) en què Louisiana va ser territori espanyol i en què, durant el regnat de Carles III, el rei il·lustrat, es van establir les bases que van fer de Nova Orleans una ciutat clau en la història dels Estats Units. En aquests anys, un dels governadors, Bernardo de Gálvez, es va posar al costat dels colons que lluitaven contra la Gran Bretanya en la guerra de la independència. El seu paper va ser bà-
sic en les victòries de Baton Rouge i Pensacola contra les tropes britàniques, i els Estats Units van acabar reconeixent Gálvez com un dels seus herois amb dret a estàtua en un parc de Washington i a tenir penjat un retrat seu a les galeries del Congrés.
Bernardo de Gálvez, que va morir a Mèxic als 40 anys com a virrei de la Nova Espanya, va viure entre el 1876 i el 1781 al palau del governador
El Rei recorda que l’empremta espanyola als Estats Units és anterior a l’arribada dels anglosaxons
de Louisiana, a Nova Orleans, un edifici ara museu on, abans d’anar a San Antonio (Texas), segona etapa del seu viatge, els Reis visiten Memòries recobrades: el paper d’Espanya i Nova Orleans en la revolució nord-americana, una exposició, organitzada per Iberdrola, en què es mostra la decisiva participació econòmica i militar de la Corona espanyola en el naixement dels Estats Units. Després del seu pas per Louisiana i Texas, els Reis aniran a Washington, on seran rebuts per Donald i Melania Trump.