Un registre a partir de GPS comença a controlar les dejeccions ramaderes

Ja ha entrat en vigor l’obligatorietat de registrar amb GPS i a temps real l’aplicació de les dejeccions ramaderes a més de 10 quilòmetres del seu punt d’origen. Aquesta nova tecnologia permetrà una més bona gestió agronòmica, econòmica i logística de les dejeccions al territori català, sobretot les dels purins provinents de les granges porcines. El Departament d’Agricultura de la Generalitat ha posat en marxa una plataforma informàtica on els ramaders han de presentar les dades sobre l’origen, la destinació i les característiques dels fems, purins, gallinasses i fases sòlides.

Els titulars de les explotacions han de donar-se d’alta al sistema a través d’un tràmit telemàtic al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per obtenir un codi GPS que els identificarà i serà vàlid per a tots els transports i aplicacions, des del moment de la càrrega i fins a l’arribada a la seva destinació. El codi –un per cada titular– s’haurà d’incloure en cada transport i aplicació, i es podrà utilitzar per a qualsevol de les granges o entitats d’origen de les dejeccions.

El projecte s’ha portat a terme mitjançant el desenvolupament de softwares de gestió de dejeccions per part de l’empresa privada en col·laboració amb l’administració. L’enviament de dades es realitza mitjançant la incorporació de sensors a la maquinària agrícola (la cisterna, el remolc o la cabina del tractor), un vincle físic que impossibilita manipular la informació.

A banda de contribuir a una fertilització ajustada a les zones amb una elevada densitat ramadera, on els camps no tenen capacitat per absorbir tot el nitrogen generat pels purins, la mesura permetrà fer una correcta gestió de les dejeccions, minimitzar costos, organitzar la logística, utilitzar eines de suport a les decisions agronòmiques i reduir tasques administratives. També serà molt útil a l’hora d’identificar els bancs de terres, optimitzar les rutes, quantificar les unitats fertilitzants aportades, avaluar costos, establir un preu unitari de servei i generar factures, albarans i informes tècnics per totes les parts implicades en el sistema (agricultors, ramaders, transportistes...).

La disposició de la Generalitat va acompanyada de mesures per garantir una fertilització adaptada a les necessitats dels cultius. Un canvi normatiu derivat d’un reial decret també implica la substitució o modificació del 95% de les 36.000 cisternes d’aplicació de les dejeccions, mesura que el sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya reclama que es pugui efectuar progressivament en dos anys, per evitar que els productors que utilitzin els sistemes tradicionals siguin penalitzats a causa dels ajuts agraris.