El Robinson de la Botticelli

Sandro Botticelli és l’artista renaixentista que associem a una Venus fent surf damunt d’una petxina mentre es tapa els pits amb la mà dreta i el parrús amb les puntes d’una llarguíssima cabellera rogenca. Botticelli és, també, el nom d’una plaça enclotada al meu barri d’Horta, que va sobreviure de manera increïble a la reforma urbana del col·lector de Collserola i ara és una rotonda al capdamunt del preciós i llargarut parc de les Rieres. Molts barcelonins hi passen fugaçment quan transiten entre la Ronda de Dalt i el túnel de la Rovira. Sovint el nom fa la cosa. Paganini és el patró de qui paga el compte d’un àpat i Pirandello remet als qui foten el camp tot tocant pirandó. Inevitablement, Botticelli remet a botellot, tal com poden corroborar els veïns de la zona, habituats a aguantar-hi raves .La plaça Botticelli és ideal per aïllar-se del món: un enorme celobert circular accessible per una llarga rampa enjardinada. En horari diürn la freqüenten els amants de l’escalada, atès que les parets perimetrals s’han transformat en rocòdroms. Quan Mercadona anava a instal·larse en un immoble veí, projectaven fer-ne aparcament aprofitant la rampa. Bona part del jovent hortenc es va mobilitzar per defensar-ne la pervivència amb ungles i dents, les ungles per reivindicar el rocòdrom i les dents pel botellot. Se’n van sortir, per a gran consternació dels veïns més propers, que es van quedar sense Mercadona. Des de llavors, Botticelli ha esdevingut un espai connotat, i el CDR del barri hi va convocar (i consumar) els talls de trànsit en la vaga general del 8 de novembre passat.

Hi ha una insòlita referència a la plaça Botticelli a l’últim llibre de Francesc Parcerisas, veí d’Horta des de fa gairebé dues dècades. Un estiu (Quaderns Crema) és un text meravellós que transforma el sedentarisme d’unes vacances de platja en una experiència digna del més apassionant dels viatges. Parcerisas, poeta llorejat i traductor de Seamus Heaney o J.R.R. Tolkien, integra, de la sorra de Vilanova estant, la lectura en la vida i viceversa, armat només amb la “lubricitat de les paraules”. Les lectures actuen de vasos comunicants amb les observacions, vivències i reflexions. Per exemple, hi descriu la rotonda enclotada de Botticelli i explica l’existència d’un Robinson que s’hi va instal·lar a primers del segle XXI. L’home va fer-se un espai amb una gran lona penjada i va empalmar un cable a l’enllumenat. Rere la lona hi tenia cuina, matalàs, taula, cadira... i al davant un hortet. Parcerisas reflexiona sobre aquest no-lloc: “En aquests espais excedents, oblidats —espais amb els quals la ciutat no sap ben bé què fer—, veig totes les contradiccions de la vida moderna: el rebuig social, el control, la capacitat d’adaptació, la força de la iniciativa personal, la diferència entre els ideals que imposa la societat i la llibertat i l’empenta individuals”. Faré mans i mànigues per saber més coses d’aquest hortenc fugaç, el Robinson de la Botticelli.

Parcerisas reflexiona sobre aquest no-lloc: “En aquests espais oblidats veig les contradiccions de la vida moderna”