La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rosalía enlluerna el Sónar amb el seu art d’arrel
L’artista va seduir barrejant flamenc i electrònica
El Sónar va adquirir ahir la seva fisonomia més real, amb l’oferta del capítol de nit inclosa. Tot i que també és cert que en aquesta edició actual l’oferta diürna ha ampliat significativament el seu horari de clausura, com va il·lustrar la sessió de Laurent Garnier dijous, amb tancament al punt de la mitjanit.
En la seva primera descàrrega nocturna, el Sónar del quart de segle havia apostat fort amb el retorn als escenaris de Gorillaz, un dels projectes més emblemàtics de Damon Albarn, que va aterrar a les deu de la nit i que no va parar, amb un so dens i contundent, repassant un ampli repertori. I ho va fer amb una formació de macrobanda, amb dos teclistes, dues bateries i sis coristes, a més de baix i guitarra, i la participació en un parell de temes de membres de De La Soul. Albarn, a rostre descobert com tots els altres, es va mostrar molt proper al públic, baixant arran de pista per estrènyer mans i altres ritus. A dotze dies de la publicació del seu esperat nou àlbum, The now now..., també van tocar algunes peces com Tranz, Lake Zurich o Humility), encara que l’aclamació va arribar infal·liblement amb els seus hits de sempre.
A més de la presència d’aquest indiscutible cap de cartell, per a l’afició més local un dels grans pols d’atracció de la jornada era la presentació que la cantant i artista catalana Rosalía havia de fer del seu nou projecte.
L’expectació era absoluta –la massa d’aficionats fent cua era de les que fan època–, no en va la noia que transita amb ànim segur, fonamentat, curiós i brillant per terrenys musicals heterogenis s’ha convertit en temps rècord no ja en una estrella sinó en tota una diva, en el millor sentit del terme.
Ahir presentava alguns dels temes que donaran forma al seu pròxim àlbum, El mal querer (sense data d’aparició exacta però editat per la poderosa Sony), un producte on ella exerceix de líder, de compositora i intèrpret, amb, això sí, la fructífera complicitat d’El Guincho. Va ser precisament ell un dels que la van acompanyar en l’espectacle (més que concert) d’ahir, una exhibició de no més de quaranta minuts que va demostrar tres coses: la seva minuciosa i calculada preparació, l’arrel flamenca de gran part de les seves composicions i el formidable coratge humà que transmet.
Una entrega visceral, contagiosa, i no només circumscrita a la seva emocionant veu, i això és segurament la tercera característica d’aquest projecte que ahir va enlluernar: a més de les cançons, les coreografies vehiculades per ella i vuit ballarines, el desplegament luminotècnic (no aclaparador però d’una eficàcia... enlluernadora) i un guió per als diferents temes. En aquest últim aspecte, un dels talls interpretats (a més de l’inicial Malamente, rebut amb clamor) va incloure un quad a tall d’element escenogràfic simbolitzant... el seu nou desafiament?, sobre el qual s’enfilaria al final del tema mirant desafiadora el públic fos.
També visceral va ser el concert que al mateix escenari havia ofert abans que ella el napolità Liberato. Un cantant que arrossega masses (molt nombrosos els seus compatriotes ahir) que van corejar els seus èxits melòdics sobretot Tu t’e scurdat’ ‘e me, i que va crear una addictiva i contundent atmosfera d’electrònica ballable.
Gorillaz va aterrar amb format macrobanda i va oferir un repertori amb so dens i contundent