L’interessant, de vegades, és saber anar lent

Eludir la línia de pressió. Va ser la clau del partit. De sortida, l’entrenador portuguès, un autèntic especialista a jugar contra equips ofensius amb un joc de definit, va decidir, amb un gran criteri, situar la línia de pressió avançada prou endarrerida per no allargar el seu equip, però prou endavant perquè Espanya no pogués col·locar-se en camp contrari. Quan els portuguesos hi van creure Espanya ho va passar realment malament. Tant ofensivament com defensivament el joc espanyol va ser molt pobre. Quan les angoixes per defensar el resultat van fer que els portuguesos endarrerissin deu metres la primera línia de pressió, Espanya va aconseguir situar els seus jugadors en camp contrari, i llavors el joc es va enriquir en atac i en defensa. Va quedar clar que la batalla tàctica estava en la capacitat de Portugal per mantenir aquesta línia de pressió i la d’Espanya per evitar-la i poder-se plantar en camp contrari.

Reacció emocional. El primer quart d’hora de la selecció espanyola va ser lamentable en intensitat i concentració. Una dada tremendament reveladora va ser que, de les set o vuit pilotes llargues, totes, absolutament totes, van ser prolongades per un jugador lusità. Però no només prolongades, sinó que ho van fer amb una gran precisió. Tot això producte d’una actitud contemplativa de la selecció. I quan un equip cau en aquesta dinàmica i el marcador se li posa en contra és molt difícil canviar el rumb del partit. Ara bé, els jugadors que formen aquest equip tenen un nivell de qualitat i una capacitat competitiva extraordinària, i van donar un tomb tàctic al partit.

Superar una bona tàctica. Fernando Santos es va adonar que els seus futbolistes havien endarrerit en excés la línia de pressió obrint les portes perquè Espanya pogués instal·lar-se al seu camp. Cap al minut 30 va ordenar tornar a avançar 10 metres la línia de pressió, i va ser llavors quan Espanya va donar mostres del seu poder rectificant el joc per tal d’anul·lar la tàctica rival. Com molt bé va dir fa poc Vettel, sovint l’interessant és saber anar lent. Si en la primera fase del matx Espanya perdia l’esfèrica a causa de l’ànsia d’instal·lar-se en camp contrari, en aquesta segona fase va decidir tenir tota la paciència del món a fi d’esperar el moment oportú per passar la frontera. Els centrals la van tocar més vegades, i van donar temps als moviments dels seus companys. Fins al punt que un parell de vegades la passada dels centrals buscava la boia d’un Diego Costa que endarreria la seva posició per oferir ajuda de cara a la sortida de l’esfèrica. Tots els seus companys estaven marcats, però ell no, perquè ni Pepe ni Fonte s’atrevien a deixar la seva zona. Una vegada instal·lats en camp contrari, entraven en acció els Busquets, Silva, Isco, Iniesta i Thiago, i això és ajuntar molt de futbol. Amb tot, tres errades increïbles de Nacho, De Gea i Piqué van rescatar Portugal.

Tres errades increïbles de Nacho, De Gea i Piqué van rescatar Portugal