Un autogol al 95 dona a l’Iran la seva primera victòria als Mundials

L’Iran va debutar el juny del 1978 al Mundial de l’Argentina quan el règim del xa era a les acaballes. La selecció persa va perdre dos partits i va empatar-ne un. Va trigar 20 anys a repetir, ja amb Khomeini com a aiatol·là. Va caure en els seus tres xocs. Aquesta era la tònica habitual. Fins ahir. Al sisè Mundial, l’Iran va celebrar la seva primera victòria. No va ser un triomf fàcil ni potser merescut pel joc del Marroc. Va ser gràcies a un gol lleig, en pròpia porta, i al minut 95. Però a Sant Petersburg es va cridar com si valgués un títol. La selecció de Carlos Queiroz va fer història.

Va caldre esperar a ben entrat el temps afegit quan Goddos li va treure a Sofian Amrabat una falta a la banda esquerra. De seguida la va demanar Haji Safi, el 3, que té un canó a la cama esquerra i ho havia intentar unes quantes vegades des de la llarga distància. No la va temperar. Va ser un centrada xut buscant que algú desviés la pilota. I qui hi va posar el cap va ser Buhadduz, que volia refusar al primer pal i va acabar batent el seu propi porter Munir, que a la primera part havia frustrat Azmun i Jakabakax en una doble ocasió.

El que ningú no s’esperava és que Buhadduz, que juga de davanter al Sankt Pauli, l’equip més revolucionari d’Europa, donés sense voler el primer triomf l’Iran.