“El gosset Camachín continua sa i estalvi”

Com es viu el Mundial des de fora? He de confessar que no he estat mai gaire futbolera i que ara estic desconnectada del dia a dia del futbol. Però també que ara el segueixo per devoció. Els partits d’Espanya no me’ls perdré.

Ha cobert tres Mundials... des d’Espanya’82. És així. Li explico una anècdota que no sap gairebé ningú?

Som-hi. Abans de la inauguració es va celebrar un gran acte federatiu als estudis de TVE de Miramar. Van portar la Copa del Món... i se la van deixar.

I doncs? Com que jo estava acreditada em van demanar que la portés. De manera que la vam posar al seient del copilot del meu Seat 127, amb la L, perquè acabava de treure’m el carnet. Això sí, li vam posar el cinturó per si de cas.

I així fins al Camp Nou. Anava escortada per la policia. A l’arribada m’esperava Anton Parera, directiu del Barça.

I després va anar a Itàlia i a Corea i Japó.

N’hi explico una de Corea?

Per descomptat. Vam fer un reportatge sobre uns gossos que es menjarien i vam rescatar un cadell. El vam tenir amb nosaltres tot el Mundial i un dia el vam portar a l’entrenament d’Espanya. Camacho va rondinar, el gos també i Raúl va proposar que li diguéssim Camachín.

Què se’n va fer? El va adoptar una família budista. Encara me n’envien fotos. En Camachín continua sa i estalvi.