La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’home fort de la Moncloa
iván redondo
La primera crisi del Govern de Pedro Sánchez, resolta aquesta setmana en temps rècord amb la dimissió del ministre de Cultura, ha suposat també una prova de foc per al principal assessor del president en la Moncloa: Iván Redondo (Sant Sebastià, 1981). Com a director del seu gabinet, Redondo és una de les persones que exerceixen més influència sobre el cap de l’Executiu. Molt més que alguns ministres. Tot i això, la seva feina es desenvolupa en l’ombra, amb màxima discreció. D’alguna manera aclareix les canonades per les quals circula el poder, la qual cosa suposa conèixer i gestionar els entrellats de les negociacions i de les decisions al més alt nivell. Amb tot, l’última paraula –i el protagonisme– és sempre del president.
Redondo ha arribat a la Moncloa de la mà de Pedro Sánchez, amb una àmplia experiència professional en l’àmbit de la consultoria política, des de la firma que va fundar fa gairebé deu anys, Redondo & Asociados. A diferència dels seus antecessors, no pertany al partit del president. És un professional independent que de fet ha assessorat diversos polítics del PP.
Entre els seus primers treballs figura la campanya del dirigent del Partit Popular basc Antonio Basagoiti en les eleccions autonòmiques del 2009, que va ser premiada per l’Associació Americana de Consultors Polítics. També va assessorar Xavier García Albiol el 2011 i el va ajudar a ser alcalde de Badalona fent de la immigració el seu cavall de batalla. I un altre triomf de Redondo és l’estratègia que va fer a José Antonio Monago president de la Junta d’Extremadura, contra pronòstic, després de presentar una imatge moderna del candidat, distant d’un PP antic i caciquista.
A més, ha col·laborat en mitjans de comunicació i fins al mes de maig passat compartia en el seu blog The War Room les seves opinions i coneixements sobre política, aplicats a casos pràctics. La solució a la crisi desencadenada aquest dimecres pels problemes fiscals del ministre de Cultura porta el seu segell: donar una resposta ràpida i oferir imatge de lideratge, que s’està al comandament.
Llicenciat en Humanitats i Comunicació per la Universitat de Deusto, Iván Redondo es va traslladar a Madrid a l’acabar la carrera per cursar un màster en informació econòmica a la Universitat Complutense i es va formar als seminaris de la Universitat George Washington. Als seus inicis, va treballar en la consultora Llorente & Cuenca, a l’equip que entre d’altres assumptes va portar la comunicació de l’opa de Gas Natural sobre Endesa. Però la política ha estat sempre la seva gran passió. “No només li interessa la política a Espanya. Parles amb ell d’Itàlia i s’ho sap tot, d’Alemanya, del Regne Unit –explica una persona del seu entorn–. I en concret, del mercat dels Estats Units”.
La política nord-americana és des de fa anys un dels seus objectes d’interès. Viatja amb freqüència als Estats Units, on aprofita també per fer provisió de tota mena d’artefactes de marxandatge polític, a què és gran aficionat. I tant a Washington com a Nova York té localitzades diverses llibreries en les quals passa hores buscant llibres, llegint i trobant altres que no sabia que existien. És un bon client de la novaiorquesa Barnes & Noble.
La relació amb Pedro Sánchez ve d’abans de les primàries que el dirigent socialista va guanyar a la seva gran adversària, Susana Díaz. Amb Redondo van congeniar des del primer moment i, de forma personal, sense contracte, li va donar alguns
consells per guanyar les primàries. Ja com a secretari general, Sánchez el va contractar el desembre del 2017, amb l’objectiu que el PSOE recuperés la seva hegemonia tradicional a l’esquerra i la condició d’alternativa al PP. En aquelles dates, l’assessor ja havia teoritzat en el seu blog sobre la possibilitat d’una moció de censura per desallotjar Mariano Rajoy de la Moncloa.
Fervent seguidor de les sèries de televisió de política i lluites de poder, com Juego de tronos, Borgen, Boss, House of cards o El ala oeste de
la Casa Blanca, la seva ficció de capçalera, Redondo confessa que va gaudir igualment amb Els Soprano i
Breaking bad. La política requereix també aquest punt de malícia.
Els mapes són el seu instrument de treball més valuós. Mapes que pinta de colors diferents, després d’haver creuat dades estadístiques que l’ajuden en les seves conclusions. Quan s’encarregava de portar campanyes electorals, el seu afany era integrar a tots els que treballaven en l’entorn. Al final, un consultor polític no és la panacea; es una peça important, que dona una visió diferent, que aporta una metodologia particular de fer les coses, que ajuda a definir els objectius i a identificar problemes i resoldre’ls, però l’equip ha de ser la gent del partit. I a l’assessor també li toca fer de psicòleg i aixecar la moral del polític.
Té un gran sentit de l’humor i, entre les seves múltiples lectures, hi ha els còmics, un interès que li ve de nen, de quan llegia històries de superherois. Una altra afició és dibuixar. Al gener, se’n va anar amb la seva dona al Japó, on va quedar encantat amb el Museu del Manga de Kioto. Li agrada viatjar i no només als Estats Units. Però quan es tracta de platja, fan una escapada a Cadis. Allà té també algunes llibreries localitzades.
La solució a la primera crisi de Sánchez, amb la dimissió del ministre, du el seu segell: resposta ràpida i lideratge