La Vanguardia (Català-1ª edició)
La portaveu del Govern central que busca la perfecció
ISABEL CELAÁ COMPAGINA LA CARTERA D’EDUCACIÓ AMB LA DE PORTAVEU DE L’EXECUTIU DE PEDRO SÁNCHEZ. ELS SEUS COL·LABORADORS DESTAQUEN EL SEU AFANY PER L’EXCEL·LÈNCIA
De l’exili polític a la primera plana mediàtica. La vida d’Isabel Celaá (Bilbao, 1949) ha fet un gir de 180 graus en les últimes dues setmanes. La veterana política basca ha passat d’un càrrec a l’ombra, la presidència de la comissió de garanties internes del PSOE, a agafar les regnes del ministeri d’Educació i ser la portaveu del Govern de Pedro Sánchez. Incombustible i exigent, Celaá no està de pas. Aquesta catedràtica de Literatura Anglesa té la missió d’aconseguir un complicat Pacte Educatiu i modificar la controvertida Lomce.
“Li vaig sentir la paraula excel·lència fa força anys, quan encara no es deia, i sempre l’ha mantinguda”, explica un antic company. La recerca de la perfecció és una de les característiques en què coincideixen tots els que han treballat amb ella al llarg de la seva dilatada carrera política, molt lligada sempre a la branca educativa, en la qual se la considera una experta.
Llicenciada en Filosofia, Filologia Anglesa i Dret i docent de professió, la nova ministra arriba al càrrec avalada per un ampli currículum i trajectòria. Diputada al Parlament de Vitòria entre el 1998 i el 2016, va exercir diferents càrrecs en l’àmbit de l’Educació en els diferents governs de coalició PNB-PSE: va arribar a la direcció de gabinet amb José Ramón Recalde i va ser viceconsellera amb Fernando Buesa. Els atemptats d’ETA contra aquests dos polítics marquen els pitjors moments de la seva carrera política, especialment el segon, l’any 2000, quan una bomba va matar Buesa i el seu escorta.
Casada i mare de dos fills, el 2009, sota el mandat de Patxi López a Euskadi, va ser nomenada consellera d’Educació, càrrec que va ostentar tota la legislatura i en el qual va destacar el seu impuls del trilingüisme –castellà, eusquera i anglès, llengües que domina– a les aules, una idea innovadora que ha acabat arrelant en el model educatiu basc. Al seu torn, va derogar el currículum escolar de l’anterior Executiu del PNB per la seva càrrega ideològica nacionalista i va igualar eusquera i castellà en un moment en què la llengua basca apareixia com a preferent.
Un aspecte destacat de la seva personalitat és el seu tarannà didàctic, un tret conegut no només entre el seu gabinet sinó també pels periodistes que han cobert les seves rodes de premsa. “És molt exigent amb si mateixa i amb els seus equips”, indica un excol·laborador, que recorda les interminables jornades de treball. “És d’aquelles professores que porten les classes ben preparades i els exàmens sempre corregits al dia”, destaca un altre.
Ferma defensora de l’escola pública, el seu perfil relacionat contínuament amb el món educatiu la diferencia d’altres companys de partit amb posicionaments ideològics més marcats. “És socialdemòcrata i molt socialista, però allunyada de les grans proclames; és més de dur-lo a la pràctica amb programes i projectes per a una educació pública que garanteixi la igualtat d’oportunitats o impulsant menjadors escolars per a tothom”, explica la mateixa font. La seva prioritat, “la pluralitat en universalitat i gratuïtat” de l’educació.
La primera roda de premsa a Madrid com a portaveu del Govern de Sánchez va evidenciar aquest distanciament de les qüestions més purament polítiques. En una compareixença marcada per les incessants preguntes sobre la crisi catalana, va aplaudir al final el canvi d’enfocament amb una interpel·lació sobre Educació. “És un descans que em preguntin per la meva cartera”, va admetre davant tots els mitjans.
La tercera ministra basca en 35 anys després de Cristina Garmendia i Leire Pajín té per davant el repte de defensar l’Executiu de Sánchez des de la palestra i d’aconseguir un Pacte Educatiu. Els que la coneixen no dubten que pot aconseguir-ho: “Té molta experiència en la gestió i està de tornada, treballarà allunyada de les presses mediàtiques”.
“Està de tornada, treballarà allunyada de les presses mediàtiques”, diuen els que la coneixen