UNA PRESÓ A LA ‘CITY’ FINANCERA

Ara, d’aquella època només queden records. El projecte, impulsat pel Jockey Club, una de les institucions socials més poderoses de la ciutat i l’administració local, ha tingut un cost de 200 milions d’euros i ha suposat la conservació dels immobles ja existents i la construcció de dos de nous. El treball ha estat lent, però ha valgut la pena. Les tasques de recuperació han estat parsimonioses. Es volia preservar el patrimoni al màxim i això ha implicat que se n’hagi anat edifici per edifici, habitació per habitació, fins i tot cel·la per cel·la a les dependències carceràries. La transformació ha convertit el lloc en un espai que val la pena visitar, tant si es vol assistir a algun esdeveniment com tan sol passejar per un lloc que forma part de la història local. La façana principal continua sent la comissaria central de policia, construïda el 1919, en maó vermell, que acull restaurant i botigues. Traspassada l’entrada, s’obre un pati que dona accés als edificis interiors. Allà destaquen el bloc de la que va ser la magistratura central de justícia i les antigues casernes, d’estil eduardià, amb unes arcades que donen un aire colonial al lloc. Darrere, apareixen les funestes dependències de la presó Victòria, que va ser clausurada el 2006 i la ubicació de la qual resultava anacrònica al costat de la city financera.