La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Argentina de Messi s’encalla contra Islàndia
El blaugrana erra un penal clau i l’Argentina mostra impotència amb Islàndia
L’Argentina és una festa... fins que comença a rodar la pilota. Llavors el món s’ensorra, els fantasmes es reactiven, els interrogants creixen i l’equip albiceleste queda atrapat en el temps. Messi exemplifica com ningú aquesta paràlisi. El barcelonista va ensenyar la seva versió mundialista, aquesta que el persegueix i que l’angoixa. Ni tan sols va poder treure-se-la de sobre des del punt de penal. Al contrari. Els onze metres li han donat dies de malson i el d’ahir es va afegir a la llista quan el seu llançament el va endevinar el porter Halldorsson, un dels herois islandesos, en el minut 64. Messi va fallar la pena màxima que hauria donat la victòria a l’Argentina contra una Islàndia valenta, que va resistir.
No es pot dir que el blaugrana fugís d’estudi. El de Rosario ho va provar de totes les maneres (11 xuts), amb més voluntat que encert, i es va quedar a les portes del gol després d’accions de manual que al Barcelona solen entrar i que ahir o les va desbaratar el porter o se’n van anar fora per centímetres. Aquests que separen l’eufòria del naufragi. Ni tan sols va poder emular Cristiano amb un xut de falta en l’afegit perquè va topar amb la tanca.
La seva imatge quan va assenyalar el col·legiat el final ho diu tot. Es va treure el braçalet, es va ajupir amb els braços sobre els genolls, amb la mirada perduda a terra i després es va tocar la cara com si es volgués fondre. Com sempre, l’equip, mediocre, no el va ajudar, tot i que la veritat és que l’Argentina va tenir prou ocasions després del descans per guanyar després d’un primer temps on els islandesos van ensenyar les dents. Messi va jugar gairebé tot el partit massa lluny de l’àrea, havent de construir el futbol que no podien crear Mascherano i Biglia, tot i que quan va entrar Banega es va poder avançar i participar més. Però entre els quatre últims partits del Brasil 2014 i el de l’estrena a Rússia ja en suma cinc sense marcar en els Mundials, on s’ofusca i no es veu la seva màgia.
Es pot dir que Messi s’argentinitza quan juga amb la seva selecció, un equip i una afició en què l’entusiasme i l’aclaparament van de bracet. Entusiasme de la seva afició, que converteix cada Mundial en un trosset de Buenos Aires. Ahir a l’estadi de l’Spartak de Moscou el poble albiceleste va ocupar la majoria de les grades amb la seva passió, les seves banderes, els seus càntics recordant, per mal, els anglesos i, per bé, Maradona, present a la tribuna. Un autèntic festival de soroll, de música, de sentiment. Una revetlla per als sentits... fins que comença a rodar la pilota. A partir d’aquí apareix el patiment. A la gespa i a les butaques.
Perquè tothom sap que l’Argentina compta amb Messi però no va sobrada de futbol. Quan davant té un adversari que no té res a perdre, això sol generar dificultats. Islàndia debutava en un Mundial i no volia ser una comparsa, com no ho va ser a l’Eurocopa. Sis dels futbolistes del seu onze juguen a les illes Britàniques i això ja vol dir que el seu físic serà rocós. Cada salt va ser un drama per als Rojo, Otamendi, Biglia o Tagliafico.
Davant la força vikinga l’albiceleste havia de recórrer a la precisió. Però no seria senzill. Un parell d’acceleracions de Messi van donar aire al conjunt de Sampaoli, un sac de nervis histriònic a la banda. Messi va estar a prop de fer gol però Halldorsson li va rebutjar de punys una rematada. No va marcar ell però sí que ho va fer tot seguit Agüero,
que va caçar una pilota a l’àrea i la va estampar a la xarxa. La parròquia argentina respirava però sense temps per a gairebé res va empatar Islàndia en una altra acció que va demostrar la feblesa albiceleste .Va centrar Gylfi Sigurdsson, va rebutjar Caballero i va empènyer a plaer Finnbogason, ex de la Reial Societat.
L’Argentina havia de picar pedra davant un mur que no només es defensava sinó que irrompia amb empenta. Islàndia no tenia possessió però sí posició i va estar a prop
SENSE PUNTERIA El ‘10’ li va posar més voluntat que encert i va provar el xut 11 cops, però cap no va fer diana
d’anar-se’n al descans guanyant després d’una maniobra excel·lent de l’altre Sigurdsson, el dorsal 10 (Everton). Només l’aturada de Caballero va impedir l’1-2.
Coneixent Sampaoli la xerrada del descans va haver de ser vehement. El tècnic va posar Banega. Incomprensible que no jugués d’inici. La seva sortida va coincidir amb els millors minuts argentins, amb el penal sobre Meza i amb l’error de Messi des dels 11 metres. Amb Croàcia i Nigèria al calendari l’Argentina haurà de suar. I molt.