La Vanguardia (Català-1ª edició)
“S’ha de destensar la relació amb Catalunya i evitar més dolor”
oe“El clima d’acostament no només pot venir d’una part, també ha de venir de l’altra; ho hem de fer” oe“No es donaran instruccions a la Fiscalia per respecte a l’autonomia fiscal i a la independència judicial”
La ministra de Justícia, Dolores Delgado, aposta per “desinflamar” la relació amb Catalunya per evitar el dolor que el conflicte ha generat i demana que la voluntat d’acostament del Govern espanyol sigui corresposta pel Govern català. Delgado diu en una entrevista a La Vanguardia que serà escrupolosa amb la independència judicial i l’autonomia de la Fiscalia.
La ministra de Justícia, Dolores Delgado, considera que “cal descomprimir, destensar, desinflamar” el conflicte polític i institucional amb Catalunya, un fenomen que compara amb “una contractura que ha arribat a un tal extrem que qualsevol moviment fa mal”. Ho percep amb una sensibilitat especial, ja que començar a Barcelona la seva trajectòria com a fiscal, sota el guiatge de dos dels seus principals mentors, Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, amb qui va participar en les seves primeres diligències i interrogatoris. Quan va saber que l’havien nomenada, a Mena li va sortir l’altre dia la vena literària, perquè li va trucar i li va dir: “Tu sempre et llances a les aigües més fredes i fondes”. Hi va haver un silenci, i va afegir: “Però certament és on es troben els millors tresors”.
A les aigües de la justícia, en canvi, hi ha forta maror. Com ho afrontarà?
La justícia ha patit la crisi. Hi ha hagut una pèrdua de pes de les institucions de la justícia. Es qüestiona la independència judicial i l’autonomia de la Fiscalia. Hem de regenerar les institucions i guanyar en transparència, confiança i despolitització. Els recursos són els que són, però s’ha exigit molt a jutges, fiscals i funcionaris, i hem d’obrir vies de diàleg.
En els seus plans hi ha un canvi perquè instrueixi el fiscal?
Crec en aquest model, tot i que amb les majories que hi ha al Parlament espanyol és pràcticament impossible. Cal posar-ho damunt la taula, però. No estem homologats a la resta de països europeus.
Es pot plantejar ara mateix el trasllat dels polítics catalans presos?
El règim penitenciari i els trasllats depenen d’Institucions Penitenciels àries. Els presos provisionals estan sotmesos a actuacions processals, que poden condicionar la seva estada en un centre o un altre. I en casos específics hi ha finalitats concretes. Amb ETA hi havia una política de dispersió, i amb el gihadisme, de separació de determinats subjectes. Els presos preventius gaudeixen de drets fonamentals, com ara relacionar-se amb la seva família, però cal conjugar-ho amb l’operativitat d’un procés penal, que té diferents temps. En la mesura que es puguin conjugar aquests temps amb els drets fonamentals dels presos, aquesta perspectiva no s’ha de perdre. El Govern central està en aquesta línia.
Aquesta línia no aconsellaria el trasllat immediat dels presos?
Dependrà de l’operativitat del procés. Una justícia àgil, però, ajuda a aclarir situacions.
El Govern central vol que el judici sigui com més aviat millor?
Els temps processals els marquen jutges. Aquests ritmes formen part de la independència judicial, que serà absolutament respectada per l’Executiu.
Alguns defensors ja han demanat aquests trasllats...
No hi puc entrar, en això. No ho sé. Com a ministra de Justícia no hi tinc res a dir, i a sobre no és competència meva.
És previsible que la Fiscalia revisi l’acusació de rebel·lió?
L’autonomia de la Fiscalia és completa. Qualsevol opinió que pugui donar d’un procés obert seria interferir en una actuació. La nostra missió és donar mitjans per a la justícia, no opinar. Em mantindré neutral, en silenci. No es donaran instruccions ni s’hi interferirà. No vull que res del que digui es pugui prendre com una indicació, perquè jutges o fiscals es podrien veure pertorbats per qualsevol comentari que jo faci. En aquest tema vull ser escrupolosa.
Creu que hi va haver violència, però, en el que va passar a Catalunya?
Tampoc no ho puc dir. No vull que cap de les meves paraules es vegi com una interferència. M’he compromès a la transparència i també al respecte de la independència judicial i de l’autonomia de l’actuació fiscal.
El Govern de la Generalitat manté que no té sentit judicialitzar un conflicte que és polític...
La situació que es viu a Catalunya és una de les principals qüestions que hi ha damunt la taula, amb diferents perspectives o derivades. El que és clar és que el nivell de tensió és tan elevat que qualsevol aproximació des d’una banda o una altra genera dolor. És com una contractura que ha arribat a un tal extrem que qualsevol moviment fa mal. Si no s’hagués arribat a aquest extrem, els moviments cap a un costat o un altre, o d’una part o una altra, no farien mal. El primer que cal fer és descomprimir, destensar, desin-
flamar, aconseguir un clima d’acostament que no generi dolor pels dos costats. Per poder començar a pensar en positiu i avançar cal descomprimir perquè no faci mal. Cada aspecte del conflicte tindrà el camí i la resolució corresponents. La via judicial continuarà el seu curs, i en les altres és on el diàleg i la transparència són fonamentals. Les aproximacions no només poden venir d’una part. Han de venir també de l’altra, en un conflicte molt complex. Hi ha molt poc temps, però cal fer-ho.
La descompressió en l’àmbit polític pot tenir un reflex en l’àmbit judicial?
El procés penal comença en un moment en què hi ha un trencament, una vulneració de normes. El punt de partida és que hi ha un marc constitucional, de convivència, acordat amb un consens enorme de la ciutadania. Són les regles del joc. Es poden canviar. Hi ha un procediment, però. La Constitució ho preveu, amb un sistema determinat, amb unes majories en alguns casos reforçades, com ara en relació amb els drets fonamentals. Quan sortim d’aquesta via constitucional, no s’hi val. Això ha tingut una resposta penal. Quina serà la deriva? No ho sé. Tampoc no sé si hi haurà una estabilització institucional, social i política. Això, que sí que depèn dels executius, és el que intentarem, que hi hagi aquesta descompressió.
Les peticions internacionals de detenció es van plantejar correctament?
Jo he de respectar i no he de valorar les decisions jurisdiccionals. També les internacionals. Hi ha vies i recursos. Hi ha una cooperació molt positiva en molts àmbits, i un espai de justícia comuna que permet lluitar contra el terrorisme i la corrupció, per exemple. Donar suport a això passa per no valorar l’acció dels tribunals.
L’euroordre estarà en crisi si Puigdemont no ve a Espanya?
No. L’euroordre té uns tràmits. Si al final d’aquest procediment es pren una decisió, direm que el sistema ha funcionat. El fet que lliurin una persona o no, no és la qüestió. L’important és que se segueixi el procediment previst. I si no t’han donat la raó, el que caldrà fer és acatar-lo.
El mateix Suprem, però, ha dit als jutges de Schleswig-Holstein que estan actuant fora de les seves competències...
No valoraré el que el Suprem ha dit als jutges alemanys. És matèria jurisdiccional. És la meva obligació, és el meu deure. Així de clar.
La recuperació de parts anul·lades de l’Estatut pel TC podria ajudar a destensar?
És veritat que l’Estatut va portar a una sentència complexa. Va costar d’arribar a l’acord final. Va ser una sentència molt discutida, meditada i reflexionada. Es pot parlar de tot, sempre dins el marc constitucional. El president es reunirà amb els presidents de comunitats autònomes. Dins la norma, es pot parlar. El que no es pot és fer trampes. Cal moure’s amb les regles del joc i veure quins marges hi ha per descomprimir la situació. La contractura no només es pot descomprimir d’una part. Requereix un esforç bilateral. La Constitució és una norma de convivència, i és el Tribunal Constitucional el que interpreta aquesta norma. No ens la podem saltar.
Cal esperar del Govern central la retirada de recursos davant el TC?
El que cal esperar del nostre Govern és diàleg. I en aquest diàleg, dins el marc constitucional, parlar de tot. Crec que hi ha una oportunitat per normalitzar el diàleg. I som al principi. Cal treballar-hi. En aspectes concrets, però, no hi puc entrar.
La sentència de la Gürtel demostra que la lluita contra la corrupció està funcionant?
Les coses funcionen. Ho proven diverses sentències. Vull destacar la feina de la Fiscalia Anticorrupció. Hi ha processos molt complicats. Espanya té un dels sistemes més garantistes del món. La justícia, però, ha funcionat.
És partidària de la justícia universal. La impulsarà?
La jurisdicció universal és una eina contra espais d’impunitat. La investigació de crims contra la humanitat, però, de vegades afecta estructures de poder, i aquestes estructures també tenen espais d’actuació. I hi ha una tendència internacional a limitar l’exercici de la jurisdicció universal. La deriva aquí ha estat gairebé d’abolició. Cal fer marxa enrere en l’última reforma i tornar a la jurisdicció universal prioritzant la cooperació. Això és fonamental davant el terrorisme gihadista.
Espanya, i Catalunya en particular, tenen un risc especial davant el terrorisme gihadista?
És una amenaça global, i va canviant. És veritat que hi ha comunitats que tenen un problema més greu, no tant com a objectiu com pel fet de tenir activitat gihadista. A Catalunya hi ha hagut una focalització gihadista. La prova és que s’hi ha comès un atemptat. I abans hi va haver operacions que van desmantellar situacions complicades a Catalunya. Aquí hi ha hagut bona feina de coordinació entre la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra.
Quines reformes pensa impulsar per incorporar a la legislació la perspectiva de gènere?
S’ha ampliat fins al 15 de novembre el termini perquè la Comissió General de Codificació estudiï la correcció tècnica dels delictes d’agressió i abús sexual. I perquè informi si cal canviar altres normes. La visió de gènere és fonamental. Cal estudiar la formació dels operadors jurídics sobre això.
El cas de l’Aquarius també planteja problemes jurídics...
Era una situació de crisi humanitària. Hi ha convenis que ens obliguen a auxiliar. No podem deixar que un vaixell s’enfonsi i es mori la gent si hi ha la possibilitat d’auxili. Primer vindrà la intervenció sanitària i després l’administrativa. No tots passen a ser automàticament refugiats polítics. El que ens hem de plantejar és treballar contra les màfies de tràfic d’éssers humans. El Mediterrani és una fossa per a éssers humans que han estat víctimes d’aquest tràfic.
“La via judicial seguirà el seu curs i caldrà obrir vies de diàleg polític”
“El president parlarà amb tothom i de tot, però hi ha unes regles i no s’hi valen trampes”
“Si no ens donen la raó sobre Puigdemont, el que caldrà fer és acatar-ho”
“Cal estudiar la formació dels operadors jurídics en matèria de gènere”
“El Mediterrani és una fossa de víctimes de màfies que s’han de perseguir”