La Vanguardia (Català-1ª edició)
Kim Nam-joon
Música juvenil, coreografies suggeridores, xarxes socials i molt YouTube
LÍDER DEL GRUP BTS
El K-Pop, o pop coreà, s’ha convertit en un fenomen global que combina música, coreografies i xarxes socials. El grup BTS, el seu màxim exponent, ha arribat al número 1 de les llistes d’èxits dels EUA cantant en coreà.
Una banda de pop de Corea del Sud a dalt de tot de les llistes d’èxits dels Estats Units cantant en coreà i utilitzant com a grans reclams música enganxosa, vídeos atractius, temes recurrents per a joves i adolescents i coreografies espectaculars. No és un cas aïllat. El grup més top s’anomena BTS, però hi ha altres bandes que també estan globalitzant el k-pop.
Els set joves sud-coreans, educats, han estat capaços amb BTS de penjar a YouTube el videoclip del seu últim gran èxit (Fake love) i acumular en quatre hores 10 milions de reproduccions i més de 160 milions de visualitzacions en 28 dies. També han marcat un nou rècord mundial a Twitter: 250.000 persones retuitegen de mitjana cadascun dels seus tuits.
Les xarxes socials són la gran palanca de propulsió del k-pop, un fenomen musical i visual global sorgit a Corea del Sud amb un precedent històric, el Gangnam style del raper sud-coreà PSY, que no ha parat de créixer els últims cinc anys fins a convertir-se en objecte d’estudi i anàlisi.
Una revolució en una cultura com l’americana acostumada sempre a exportar les seves estrelles o a importar-les d’altres països d’Occident. La cultura de masses i la comunicació audiovisual són al centre de totes les mirades. La qualitat musical i els seus gèneres passen a ser secundaris.
“Són els vasos comunicants entre cultures que sense les xarxes socials era molt difícil que poguessin entrar mai en contacte: des de Marco Polo no s’havia fet una connexió d’aquestes característiques”, diu l’antropòloga Trina Milan, experta en innovació i noves tecnologies. “Fins ara només havíem vist la producció de cultura popular des d’Occident, el centre cultural del món, però amb les xarxes socials s’horitzontalitza la comunicació global. El k-pop és el primer gran exemple de globalització de cultura popular que es generalitza des de la cultura asiàtica, i no des d’Occident; és molt interessant, no hauria passat sense les xarxes socials”, afegeix.
L’èxit del k-pop, que inclou altres gèneres musicals com el hiphop, el rock o el rap, sempre exportats des de Corea del Sud, ha impactat també a Europa, Amèrica Llatina, el nord d’Àfrica i l’Índia. Les estrelles del k-pop també són venerades en altres països asiàtics,
El pop coreà ha arribat al número 1 de les llistes d’èxits als Estats Units Ni la llengua ni les diferències culturals han frenat l’auge del fenomen
sobretot al Japó, i fins i tot han aconseguit actuar en un dels països més hermètics del planeta: Corea del Nord.
Després de veure per primera vegada un grup de k-pop al número 1, als Estats Units s’afanyen a buscar explicacions a l’èxit imparable i global de grups creats a Corea del Sud. L’epicentre és a Seül, on s’ha musculat una poderosa indústria musical que selecciona primer el talent infantil i juvenil, forma i prepara després els seus cantants en acadèmies i llança estratègicament cada grup.
Durant les últimes setmanes estan analitzant i fins i tot teoritzant sobre el fenomen mitjans de referència com The New York Times o
The New Yorker. “Dues teories sobre com el k-pop va arribar al número 1 a Amèrica”, titulava Amanda Petrusich. “És probablement el resultat final d’una estranya confluència de factors”, afegia escrivint dels temes de les cançons, que empatitzen amb el públic jove, el pes de les xarxes socials, el tracte acurat dels seus fans o les coreografies perfectes.
Entre les claus, sostenen els mitjans americans, també hi ha la geopolítica: “La Xina va boicotejar ràpidament totes les importacions culturals coreanes, inclòs el k-pop, i va empènyer sense saber-ho la música cap a l’oest, Europa i els EUA”.
No s’ha d’oblidar que l’èxit del k-pop coincideix en un moment històric de distensió entre les dues Corees, amb el paper d’actor protagonista per als EUA de Donald Trump, gairebé tan histriònic com la majoria dels videoclips del pop coreà. Fins i tot una de les bandes d’èxit del k-pop, Red Velvet, va actuar a l’abril a Pyongyang en presència del líder Kim Jong-un. Als EUA ara es pregunten si Corea del Nord permetrà la invasió pacífica del k-pop, l’estil musical que paradoxalment havia utilitzat l’exèrcit sud-coreà en la guerra psicològica contra els veïns del nord fent sonar els grans èxits en altaveus apuntant cap a la zona desmilitaritzada que separa els dos països.
Els grups de fans han trencat fronteres i s’articulen en països de tot el món a través sobretot de xarxes socials com Instagram o Facebook, en què comparteixen vídeos, idolatren els seus cantants i actualitzen les llistes d’èxits. Guillem Martínez, que estudia Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma (UAB) en l’especialització de japonès i llengües asiàtiques, ja es prepara per cursar part dels seus estudis a Seül i aprendre coreà. Aficionat a la música, també canta i és un dels milions de fans del k-pop. “M’atreu que sigui una expressió tan diferent de la nostra cultura i alhora tan semblant a coses que podem arribar a entendre; en realitat
són tan diferents, sinó un efecte de la globalització. També són llunyans l’anime o el manga. El que em va atreure més del k-pop és que m’agrada la música comercial, i el k-pop ho és”, destaca.
Alguns musicòlegs consultats no s’han volgut aventurar a abordar aquesta qüestió ni a teoritzar sobre el fenomen, amb molts més punts d’interès en l’aspecte cultural, mediàtic i comunicatiu, asseguren, que en el purament musical. El k-pop, que per a la majoria de melòmans és un martiri, no canviarà probablement la història de la música, tot i que sí que obre cada cop amb més potència un nou escenari de colonització cultural en què s’han capgirat les normes: Occident ara es converteix en receptor. Han passat sis anys des del Gangnam style i el seu superviral ball del cavall. Altres bandes sud-coreanes, amb eines semblants, han fet eclosió i han saltat fronteres. La llista és més llarga si volem passar el diumenge buscant-ne a YouTube i fent coreografies al menjador de casa: Twice, Wanna One, Blackpink o Girl’s Generation.
Els experts i els mitjans de comunicació analitzen els factors d’un èxit ascendent L’èxit del pop coreà irromp enmig de la distensió entre les dues Corees