La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ricard Robles
L’increment de públic espanyol i la gran assistència als concerts diürns, les raons de l’augment
CODIRECTOR DEL SÓNAR
El Sónar s’ha superat a si mateix. En l’edició del 25è aniversari, el festival que dirigeixen Ricard Robles i Enric Palau ha convocat 126.000 espectadors, 3.000 més que el 2017, a causa de l’augment d’assistència a l’oferta diürna.
Quan encara faltaven dotze hores perquè el Sónar del 25è aniversari baixés el teló, els seus organitzadors anunciaven que el festival tornava a superar-se a si mateix, almenys quant a l’assistència. I és que la cita de música, tecnologia i cultura electrònica ha acollit aquest any a 126.000 persones, 3.000 més que l’any passat, a causa de l’augment de l’assistència de públic a l’oferta diürna i a l’increment de públic espanyol. Ara un 54% prové d’Espanya i un 46% de l’estranger.
Aquesta va ser una de les principals conclusions que va anunciar ahir l’equip directiu del Sónar i del seu germà, el Sónar+D (que també ha experimentat increments en professionals i empreses assistents), que a continuació van anunciar que la pròxima edició tindrà lloc excepcionalment el mes de juliol. Aquest canvi, “de força major”, és a causa que en les tradicionals dates de juny en què sol tenir lloc el festival, se celebrarà la fira ITMA de maquinària tèxtil a l’espai firal Gran Via de l’Hospitalet, que acull el Sónar de Nit. Per al 2020 tornarà la normalitat i ja es van anunciar ahir les dates de 18, 19 i 20 de juny.
L’oferta musical de l’última jornada a nivell de grans noms tenia dues cites ineludibles en l’oferta nocturna: LCD Soundsystem i Thom Yorke. El primer en aparèixer en un atestat SonarClub van ser els LCD de James Murphy, que van exhibir no ja el seu aclaparador sinó un impressionant muntatge escènic. A més dels seus clàssics van presentar talls d’American dream, aparegut l’any passat, com Call the police o aquella autèntica bomba que és Tonite. La resta, una descàrrega de rock d’ara, sintètic, multiinstrumentat, amb ecos que rememoren New Order, per exemple, però amb aquells crescendos i densos desenvolupaments sonors marca de la casa. Memorable.
Aquesta excel·lència musical també es va poder degustar, per exemple, en l’esperat concert del japonès Cornelius, músic que cada vegada està espaiant més els seus directes i que ahir va delectar, liderant banda de quatre peces i de sonoritat tan vigorosa com perfecta. Tot això per presentar un magnífic àlbum, Mellow waves, amb impecable disseny escènic i nitidesa sonora.
Exactament les dues coses que van faltar al xou que havia ofert minuts abans a la sala del costat el raper senegalès –per dir alguna cosa: de fet és un refugiat arribat en pastera, exvenedor de top manta i faedor de clips amb visionaments milionaris a YouTube– Lory Money.
LCD Soundsystem van oferir una descàrrega de rock actual; Lory Money va captivar amb el seu rap
El seu fort són les cançons amb bàsics vestits electrònics, de seguiment massiu: des del Ola k ase a Independent, una còmica referència al procés, posant-se a la pell de Puigdemont: España me ataca, pues toma pan tumaca, madafaka ,o Ma votao mucha gent, lo siento Rajoy men.
El seu èxit el va repetir amb una proposta més elaborada Nathy Peluso, la seductora vocalista argentina que domina amb desimboltura estilístiques variades, però que sobretot és una petita maga sobre l’escenari per als fidels a les músiques urbanes.