La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joaquín Folch-Rusiñol
Els nous administradors, fills del propietari Folch-Rusiñol, reestructuren l’empresa per guanyar rendibilitat
PROPIETARI D’INDÚSTRIES TITAN
Alberto i Joaquín FolchRusiñol Faixat, fills de Joaquín Folch-Rusiñol Corachán, propietari d’Indústries Titan, han agafat les regnes de l’empresa amb un pla de reestructuració per guanyar rendibilitat.
Industrias Titán és una d’aquelles companyies en què la marca ha transcendit la mida de la mateixa empresa. La seva marca principal, Titanlux, és pràcticament un genèric de la pintura decorativa a Espanya, un mercat que asseguren que lidera. Però l’empresa va patir, com tot el sector associat a la construcció, una forta sotragada durant la darrera crisi. Coincidint amb el relleu generacional en la propietat i en la gestió, Titán ha posat en marxa un pla de reestructuració per assentar les bases d’un nou creixement.
“La crisi el 2008 va agafar l’empresa amb el pas canviat. No s’havien fet els canvis per adaptar-se a la nova situació de mercat”, diu Daniel Llinás, l’executiu que va assumir la direcció general el febrer del 2017. Alhora, el propietari, Joaquín Folch-Rusiñol Corachán, ha nomenat administradors els seus fills Alberto i Joaquín Folch-Rusiñol Faixat. Membres de la quarta generació, tenen 28 i 31 anys, han treballat, respectivament, a JP Morgan i a Corver, que és l’empresa de components de moto propietat de la família, i són igual de discrets que el seu pare. I asseguren que tots dos coneixen bé Titán, l’empresa fundada pel seu besavi ara fa cent anys.
Cap al 2008, Titán va assolir un pic de facturació proper als 150 milions d’euros. El 2017, va tancar en 113 milions. “Ara tenim un ebitda del 6% sobre les vendes i volem arribar a l’11% al 2021, amb una facturació d’uns 120 milions. No va tant de créixer com de posar ordre i millorar la rendibilitat”, diu Llinás, que ha elaborat el pla juntament amb Deloitte. El gruix del negoci de Titán és la pintura decorativa, que fabrica a la planta del Prat, i la pintura en pols (d’ús industrial), que produeix íntegrament a Portugal.
A començament del 2017 Titán ocupava 760 persones; ara són 670, asseguren; “hem adaptat l’estructura a la realitat del negoci, amb la sortida d’unes 120 persones i la incorporació d’unes 30”.
En aquest camí, l’empresa ha decidit concentrar-se a Espanya i Portugal, i ha tancat i venut els actius de la fàbrica de Tànger, inaugurada el 2008; continuarà al país exportant a través d’un distribuïdor. Llinás explica que un altre canvi serà convertir les actuals 10 delegacions a Espanya en “centres de serveis, i reduir els estocs”. En paral·lel, l’empresa s’està desprenent de la xarxa de 41 botigues Color y Pintura, que tenia en propietat o en aliança amb clients, però que continuaran venent tots els productes de Titán.
Als anys setanta, Titanlux va ser pionera en el món de la publicitat per utilitzar en els seus anuncis Lola Flores o Los Roper. Però el 2008, amb la crisi, va deixar d’anunciar les seves marques. Ara torna amb una estratègia centrada a rendibilitzar al màxim Titanlux com a paraigua. I Daniel Llinás destaca també l’aposta per la innovació amb productes nous, com el Titanlux ecològic, que és el primer esmalt amb base d’aigua (i no dissolvent).
Titán, històricament ubicada al Poblenou, es va traslladar el 2000 a una nova seu al Prat, que va finançar enterament amb recursos propis. I que ara també ha racionalitzat. El que era la seu corporativa, de 9.000 m2, s’ha llogat, després del trasllat de les seves oficines a 1.500 m2 a la Zona Franca. I l’equipament industrial es concentrarà a final d’any en una de les dues plantes actuals, de 60.000 m2, i deixarà l’altra, de 30.000 m2, que possiblement vendran per finançar inversions, segons explica Llinás. La previsió d’inversions és de 17 milions en quatre anys, assegura.
L’empresa no s’ha apuntat mai pèrdues, si bé els últims anys mantenir els comptes en positiu ha estat només possible gràcies a les desinversions immobiliàries. “Abans de créixer, has de guanyar-te el dret a créixer. Volem tenir el vehicle preparat per plantejar-nos coses noves d’aquí un parell d’anys”, conclou Llinás.
El 2017 va facturar 113 milions, amb ebitda d’un 6%, i el 2021 aspira a 120 milions i un 11%