La Vanguardia (Català-1ª edició)
Exhibicionisme bèl·lic
París celebra la fira d’armament aeroterrestre i seguretat més gran del món: tot menys taüts
En la nostra societat capitalista tot producte té un mercat, incloent-hi les armes, que aquests dies es poden comprar i vendre a Eurosatory, la fira d’armament més important del món que se celebra a París.
Semblen pintallavis”, diu una dona. “O vibradors”, em dirà algú després.
Les brillants bales de la companyia suïssa Ruag es van movent en cercles il·luminats sobre un expositor a diferents altures. L’estètica les confon amb pintallavis a la fira d’armament més gran del món –Eurosatory– que aquesta setmana s’ha celebrat a París.
Com sempre, en aquest hipermercat de míssils tot és defence i security: aquí ningú té la més mínima intenció d’atacar ningú. Com sempre, hi ha tota mena d’armes i complements per al soldat. Excepte taüts.
Els grans pavellons exteriors –MBDA, Rheinmetall o Thales– semblen tanatoris de disseny amb ampolles de xampany i grans míssils en lloc de cadàvers. Una espiral cap a les mides gegantines i cap a les microscòpiques. Un dia van aparèixer els drons i ara es comencen a comercialitzar projectils específics contra drons. Però els drons militars són cada vegada més diminuts, ja n’hi ha de la mida d’una libèl·lula, i no es trigaran a fabricar nanoprojectils contra drons-insectes en una cursa infinita cap a l’àtom: la guerra atòmica.
Tot és més i més tecnològic i cada vegada hi ha més companyies d’aquesta fira de míssils que també exposen al Mobile World Congress. O al revés. La guerra, al final, es reduirà a exèrcits accionats des d’un Samsung.
Bòsnia i Hercegovina participa per primera vegada en el xou: al seu estand nacional, productors serbis i musulmans ofereixen junts al món les armes que un dia es pogura tornar a disparar entre ells. Una d’aquestes companyies és una mica inquietant: TRB, fabricant de pistoles de la part sèrbia de Bòsnia. No està clar què és més inquietant, si la ciutat que acull la fàbrica –Bratunac, on es va organitzar la matança de Srebrenica, la pitjor a Europa des de la Segona Guerra Mundial– o el nom de la seva nova pistola estrella: Vampir.
El crepuscle ho acaba envoltant tot: miralls, flors i vidres. Saint-Gobain, que el 1678 va fer els grans miralls de Versalles, ara fabrica vidres resistents a l’impacte de projectils. Redi-Rock, paisatgistes especialitzats en murs per sostenir jardins, ara ven murs contra camions bomba. Swarovski, la del cigne de vidre, elabora òptiques militars per observar amb detall on s’ha de disparar.
“Tot serveix per matar. Fins i tot aquesta ampolla”, afirma Patrick Cansell, expert en seguretat, assenyalant la seva aigua Perrier entre tancs coreans.
El tema aquí és facturar. L’eslovaca ZVS ofereix una pistola impecable, la P20, i també la ven de color rosa.
–Qui es diverteix disparant amb una pistola rosa? Les noies? –pregunto a un empleat–.
–I un 25% de nois. Ho tenim ben calculat –respon–.
“El millor míssil supersònic del món”, diu la companyia índia Brahmos com anunciant la millor hamburguesa de la ciutat.
–I per què és el millor del món? –els pregunto–.
–Per la velocitat i la punteria –responen, regalant-me un passador de corbata amb la forma del míssil–.
A l’estand de Heckler and Koch (HK), fusells d’assalt de factura alemanya, una pantalla gran asse- que “l’exèrcit i la policia de pràcticament totes les nacions lliures i democràtiques de la terra confien en HK”. Però no estic gaire segur que el xinès que dispara amb ganes el fusell 416-FC –sense bales i subjectat a la taula amb un filferro– estigui pensant en les urnes i la tolerància.
Al costat del xinès, dos joves europeus i de vint-i-un botó s’apunten l’un a l’altre amb pistoles. Sense bales. Amb un somriure. I em pregunto si un dels dos, amb l’arma carregada, acabaria prement el gallet. La història del món no s’entén sense aquest dubden te.
–Per què fascina tant el vostre fusell d’assalt G-36? –pregunto a un empleat de HK–.
–Fixa’t que fàcil és fer-lo anar –crac, crac, crac...–.
És demagògia preguntar-se quants d’aquests comercials vendrien els seus fusells al costat fosc?
Amb fusells HK G-36 es va massacrar els estudiants mexicans a Iguala. Encara no s’han trobat els cadàvers de 43 dels joves, i fa un mes va començar a Stuttgart el judici contra sis alts directius de HK per la venda il·legal de milers d’aquests fusells d’assalt a Mèxic.
En aquest món cal resguardarse. La txeca Oppidum construeix búnquers de luxe per protegir-nos de la “impredictible situació política mundial”. Per protegir-nos, en definitiva, de tot el que es ven en aquesta fira. Mentre arriba l’apocalipsi, la companyia informa que els seus búnquers també serveixen per guardar Picassos, Maseratis o –això dispara la imaginació– “tenir un espai com un club d’homes amb privacitat totalment assegurada”.
De les orgies antinuclears a les deposicions abans de la batalla. Entre tants projectils, la companyia canadenca Brief Relief (Breu Alleujament) intenta col·locar les seves bosses de plata per fer les necessitats biològiques en paisatges llunyans.
–És molt pràctic. Quan acabes estrenys la bossa així. Amb la nostra tecnologia queda semisòlida i manejable. Les nostres tropes la utilitzen a Mali i l’Afganistan –explica l’empleat–.
El màrqueting més original d’aquest xou continua sent el de Bofors Test Center, companyia escandinava que perfecciona tota mena de míssils. Des de fa uns anys juguen amb els conceptes de cel i infern, però ja no saben gaire on col·locar cada un.
A Satanàs no l’han mogut dels caramelets que reparteixen a l’estand: “Benvinguts a l’infern”. I als àngels –“Benvinguts al cel”– els han col·locat aquesta temporada al gotet del cafè.
Perquè no somiem.
La guerra, al final, es reduirà a exèrcits accionats des d’un mòbil
“Tot serveix per matar. Fins i tot aquesta ampolla de Perrier”, diu un expert en seguretat
Qui va fer els miralls de Versalles ara fa vidres resistents a l’impacte de projectils
La ciutat on es va idear la matança de Srebrenica avui fabrica una pistola anomenada Vampir