La Vanguardia (Català-1ª edició)
El VAR en el Mundial
França guanya Austràlia amb el primer penal de vídeo i més problemes dels previstos
Més enllà del que pugui passar al terreny de joc, el Mundial de Rússia serà recordat per inaugurar l’ús del videoarbitratge (VAR) per dilucidar les jugades polèmiques dels partits, una tecnologia destinada a generalitzar-se en el món del futbol que ahir va ser decisiva perquè França pogués avançar-se de penal en el partit contra Austràlia, que va acabar amb victòria francesa per 2-1.
La Revolució Francesa va canviar tant el món que és l’única que el llibre d’estil de La Vanguardia escriu en majúscules (un honor que ni tan sols té la revolució industrial, la russa o la dels clavells). França, que va encapçalar el segle de les llums, semblava predestinada a aquesta altra convulsió cridada a il·luminar les tenebres de l’arbitratge: el VAR.
El França-Austràlia d’ahir passarà a la història com el primer partit dels Mundials amb un penal xiulat gràcies a la tecnologia i als recursos del videoarbitratge. Fins llavors el matx semblava encallat, amb una sorprenent selecció australiana que frenava uns rivals joveníssims i ambiciosos. I amb una davantera que feia por: Mbappé, Dembélé i Griezmann, que és el mateix crac d’abans però a qui una bona part de l’afició veurà ara com un pobre nen ric a qui trigarà a perdonar el seu narcisisme. El Petit Príncep va voler ser Lluís XV per esfullar la margarida del seu futur en l’egocèntric publireportatge La decisión, que també es podria titular Après
moi, le déluge.
Griezmann, però, se’n pot anar sense diluvi, sense ni tan sols plugim o nuvolots. Ho va demostrar Didier Deschamps, a qui no li va tremolar el pols a l’hora de substituir-lo. És cert que aleshores el davanter de l’Atlètic de Madrid ja havia transformat de forma magistral un penal històric, xiulat el 27 de pradal, segons el calendari republicà. O el 16 de juny de l’any I del videoarbitratge.
Griezmann ho va intentar tot, però no va estar gaire afortunat i el seu gest de contrarietat quan es dirigia cap a la banqueta era prou explícit. I no se n’hi va anar tot sol. El va acompanyar Dembélé, que va tenir llampecs de gran jugador però sense arribar a enlluernar com en les millors tardes amb el Barça. Qui sí que va enlluernar, però en el pitjor sentit, va ser un altre blaugrana, Umtiti,
‘EL PETIT PRÍNCEP’ Griezmann va transformar una pena màxima històrica, però no va brillar i Deschamps el va substituir
que es va convertir en l’amic invisible dels australians quan va rebutjar amb la mà una pilota sense perill a l’àrea petita. Si el primer va ser un penal de VAR, aquest va ser de llibre. Ja ho va dir Napoleó a Rússia: “Els errors dels cirurgians fan més mal que les bateries enemigues”.
Jedinak, amb barba de hipster i que al segle XIX hauria pogut passar per un membre de la banda de Ned Kelly, va aconseguir l’empat. Semblava un partit desigual: un gall contra un cangur i un emú (que són, respectivament, els animals de les samarretes dels bleus i els aussies). Malgrat que els australians tenen futbolistes molt interessants (el mateix Jedinak, Mooy, Risdon, Sainsbury...), al final es va imposar la qualitat i els francesos van guillotinar qualsevol indici de sorpresa. Pogba va aconseguir un golàs després d’una extraordinària combinació amb Mbappé i Giroud. La pilota va tocar el travesser, va rebotar a la gespa i va sortir fora. Al Kazan Arena alguns es devien preguntar si va entrar o no, però l’àrbitre no va dubtar. El seu rellotge va vibrar quan la pilota va travessar la porteria. Els australians van descobrir, com Maria Antonieta, que la revolució els condemnava.