La Vanguardia (Català-1ª edició)
Augmenten els tallers on autors reconeguts mostren les seves tècniques.
La poeta Chantal Maillard és al jardí, parlant amb un grup d’unes vint persones que escolten atentament les seves explicacions. De sobte, tots es posen drets i, armats amb quaderns, llapis i bolígrafs, surten al bosc, a anotar impressions per a, després, redactar un poema que Maillard corregirà i comentarà davant de tots.
Som al Mas Berenguer, al Montseny, al primer retir amb escriptor que organitza l’empresa Entelèquia Cultura. La seva directora, Rita Rodríguez, en la seva anterior ocupació al Grup Océano, organitzava aquesta mena de sessions per a directius del món del llibre “i se’m va acudir la idea de donar-los un toc més cultural, aplicar el mateix mètode, tancar-se tres dies amb un programa intens d’activitats, per conèixer el teu autor favorit d’una manera nova”. Amb Maillard va omplir i encara li queda alguna plaça per al seu segon esdeveniment –preus de 365 a 470 euros– del 29 de juny a l’1 de juliol, amb el novel·lista Manuel Vilas, autor de l’exitosa Ordesa, en un hotel de Calonge, a la Costa Brava, al qual s’ha apuntat el poeta britànic Ben Clark com un fan més de l’aragonès. Les pròximes cites seran el 14 de setembre amb el filòsof Juan Arnau a Hostalric, i al mateix lloc el 26 d’octubre amb l’últim premi Nadal, Alejandro Palomas.
El clima de cada trobada depèn molt de la personalitat de l’escriptor. Maillard prohibeix l’ús de mòbils, i l’organització havia facilitat unes lectures recomanades prèvies a la tancada, els llibres de l’autora Husos, Hilos, La razón estética i
La baba del caracol. Sota la batuta de la poeta i assagista, es fan diversos exercicis, com el d’anotar, amb els ulls tancats, aquells sons que s’escolten per després desconstruir com la ment afegeix a allò sentit un munt de coses que ens imaginem. Maillard insta a “desprendre’s de les metàfores, de les transferències de sentit que ens fan perdre’ns la cosa per si mateixa. Esteu traduint el que sentiu. La nostra societat ha posat en relleu traduir les coses, som especialistes en els discursos, és el que valorem, però del que es tracta aquí és d’anar cap enrere, que no ens perdem el món, hem de captar-lo sense representació. El que és difícil és dir la cosa per si mateixa mantenint-la present perquè el llenguatge ens allunya d’ella. Els indis deien que la ment era com una mona èbria picada per un escorpí”.
Així, al llarg de diverses sessions, Maillard ajuda els assistents a desconstruir el seu procés mental, que no s’identifiquin amb allò que pensen o senten, que siguin capaços de veure els seus pensaments com si fossin una projecció en una pantalla.
Un altre dia, fem un tomb amb un quadern, i cal tornar amb un poema propi de quatre versos. A la tornada, tots llegeixen en veu alta el treball d’un altre (sense saber de qui és) i Maillard va podant els versos i expressions de tot allò superflu, de metàfores, símbols i associacions, de conceptes buits i judicis. “Es tracta que el vostre poema reflecteixi el present, pres-
cindint de tot el que no sigui l’aquí i l’ara”.
N’hi ha prou amb escoltar-la en aquests exemples pràctics, o en la seva apassionada distinció entre el que és emoció i el que és sentiment, per entendre, millor que a qualsevol llibre, quines són les arrels de la seva poesia, o com ha estat influïda pel pensament oriental. No totes les sessions són sobre la poeta, n’hi ha algunes sobre creadors que l’han influït o dialoguen amb ella, com l’artista plàstica francesa Fabienne Verdier. Altres exercicis són interiors, mirar fixament als ulls, en silenci, durant molt de temps, a un company escollit a l’atzar, marcar un espai de la masia –“el teu cubicle”– amb cinta aïllant i no sortir d’ell, o mirar una paret blanca durant mitja hora i després anotar el que va passar pel teu cap.
L’últim dia, els participants –que han compartit menjars, tasques domèstiques i moments d’esbarjo amb l’autora– semblen satisfets. “El normal –admet ella– és que, en sortir del taller, tornem als nostres jos i a les nostres identificacions, lamentablement”. No és això la personalitat?, pregunta algú. “Tenir personalitat, molta personalitat, es va posar de moda però és solidificant, significa repetir coses, és el contrari de la llibertat, de la capacitat de modificar-se, és l’inamovible davant el procés. Som canvi constant”, respon ella.
El colombià Carlos, estudiant d’un màster de literatura, diu que ha vingut perquè “m’havia llegit tot Chantal Maillard, la veig com una gran mestra, i m’ha sorprès molt la seva metodologia, progressiva i intel·ligent”. La més jove dels participants –hi ha també jubilats– és la Irene, de 17 anys, estudiant d’institut, que s’ha gastat al taller el primer sou de la seva vida i ha hagut de presentar el permís dels pares per poder assistir-hi.
Maillard impartirà de nou un taller molt semblant, del 5 al 7 d’octubre, en un altre emplaçament del Montseny, aquesta vegada sota el paraigua de Talleres Islados, un projecte que va arrencar a Menorca fa vuit anys de mà de la fotògrafa Mariona Fernández i l’actor i productor Josep Maria Fontserè (ex dels Joglars). Els seus últims retirs celebrats han estat amb Sergi Pàmies (de l’1 al 3 de juny al Montseny) i amb Rosa Regàs (del 7 al 10 de juny a Menorca) i els pròxims són amb Juan José Millás (del 21 al 24 de juny a Menorca), Andrés Neuman (del 21 al 24 de setembre, a Menorca) i Josep Maria Esquirol (del 19 al 21 d’octubre, al Montseny). Els grups són d’un màxim de 16 persones i els preus van dels 360 als 890 euros.
Per la seva part, Cursiva, l’escola d’escriptura i edició del grup Penguin Random House, nascuda a finals del 2015, va començar els seus cursos impartits per escriptors i professionals de l’edició el 2016. Llavors eren 11 cursos i ara ja van pels 30, segons explica el seu director, José Rafoso. “La idea inicial implica el seguiment del professor dels treballs realitzats, el curs comença i acaba en una data concreta. L’any passat, vam afegir una altra oferta, un catàleg de cursos exclusivament en vídeo, amb autors-professors com Elísabet Benavent, Guillermo Arriaga, Agustín Fernández Mallo, Sergio del Molino, Javier Reverte, Rosa Montero... que, com que són gravats, donen la llibertat a l’estudiant per començar quan vulgui. En alguns casos, a voluntat de l’escriptor, s’hi han implicat més, com el mexicà Guillermo Arriaga, que va donar un taller presencial a Miami. O Rosa Montero contesta cartes dels alumnes”. Hi ha cursos de novel·les, de correcció, d’edició, de traducció... fins i tot hi ha uns itineraris certificats per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Els preus van dels 30 als 1.200 euros, que és el que costa el curs anual de novel·la amb tutoria personalitzada d’Eva Garrido, que culmina amb l’autopublicació de l’obra a través del segell Caligrama. “N’estem preparant un de literatura infantil i juvenil, i incorporarem noves cares”, revela Rafoso.
En aquests casos, els autors cobren de manera semblant a una novel·la: primer una bestreta i, a partir d’allà, una quantitat per cada alumne inscrit al curs. “La manera de consumir ha canviat molt –opina Rafoso–. Per sort, el paper es manté però han aparegut els audiollibres o els e-books, que fan que el lector tingui el llibre de manera immediata. Les xarxes socials han trencat la distància amb l’autor, i cada vegada es presten més a arribar als lectors d’una forma més directa, perquè els pugui conèixer”.
A França acaba de tornar a port el denominat –excessivament– “primer creuer literari del món” que ha recorregut Irlanda, Islàndia i les illes Shetland amb Philippe Besson, Olivier Barrot i AnneMarie Métailié com a cicerones. Del 8 al 19 de juliol, Intermedes organitza el creuer del Danubi literari que, barrejant filosofia, novel·la i música, segueix els passos de Cioran, Freud, Musil i Wittgenstein, amb l’escriptor Pascal Bruckner, el filòsof Dorian Astor i l’escriptor i psicoanalista Michel Schneider a bord, amb l’orquestra Ensemble Contraste amenitzant les vetllades, tot per 3.490 euros. També hi ha els més modestos creuers amb escriptors al llac Leman, a la localitat suïssa de Morges, que celebra el seu saló del llibre del 31 d’agost al 2 de setembre amb trajectes marítims on embarquen diversos autors que imparteixen tallers individuals o, més comú, s’embranquen en un debat amb els seus col·legues. Aquest any, hi trobarem Douglas Kennedy, Patrick Deville, Jean-Christophe Rufin, Bernard Minier, Franck Thilliez, Bernard Werber, Romain Puertolas, Valérie Trierweiler o el supervendes Marc Levy, entre d’altres.
Trobem, gravant en un bar de Barcelona, Santiago Roncagliolo, que imparteix un curs sobre com utilitzar la teva vida real per a la ficció i la no-ficció. Quina mena de ciberprofessor és? “Bé, al final acabo parlant més de la meva vida que de decisions tècniques, que al final no són tan importants. És una psicoanàlisi que serveix per veure com utilitzar la pròpia història en la creació”.
Jordi Carrión organitza viatges literaris per a l’escola d’escriptura de l’Ateneu. Acaben de tornar de París, després d’haver-ne fet d’altres a Lisboa, Tànger, Mallorca... “A més de les sessions de classe, passem una setmana a la ciutat, tots els alumnes escriuen un text sobre el lloc, que comentem després i aprofitem per conèixer in situ escriptors, llibreters i artistes”. A París van veure Gustavo Guerrero, que els va ensenyar l’editorial Gallimard, on treballa, i van sopar amb Kiko Herrero (autor de
Arde Madrid), a Mallorca van dinar amb José-Carlos Llop i Pere Joan... “L’any que ve, ens n’anem a Nova York”, avança.
Millás, Pàmies, Vilas, Palomas o Maillard són alguns dels autors que es ‘tanquen’ tres dies amb els seus lectors
Els tallers d’escriptura virtuals permeten anar creant sota la tutela de Rosa Montero o Agustín Fernández Mallo