La Vanguardia (Català-1ª edició)
Massa perillós
La Generalitat té l’última paraula sobre el futur de l’exemplar
Nombroses veus a la Vall d’Aran reclamen la captura de l’ós Goiat, provinent d’Eslovènia, pels seus constants atacs al bestiar de la vall.
En Goiat podria tenir els dies comptats al Pirineu. L’ós eslovè alliberat el 6 de juny del 2016 al Pallars Sobirà per acabar amb el monopoli sexual d’en Pyros (pare, avi i besavi de la majoria d’exemplars que habiten en aquestes muntanyes) no ha complert, almenys que se sàpiga, amb la missió encomanada. I que no era cap altra que tenir descendència per augmentar la diversitat genètica de la quarantena de plantígrads que conformen aquella colònia. En aquests dos últims anys en Goiat ha estat més famós pel seu caràcter agressiu que per la seva habilitat –que és el que s’esperava d’ell– per propiciar aventures amoroses.
Vistos els resultats d’un “fitxatge” en el qual s’havien dipositat moltes esperances, el Conselh Generau d’Aran acaba d’acordar per unanimitat, en un ple celebrat divendres, sol·licitar a la Generalitat la captura i repatriació de l’ós. Els motius? La seva perillositat (és l’autor de bona part de la vintena d’atacs a bestiar d’aquesta primavera) i la barra que ha tingut a l’hora d’elegir les seves preses.
En Goiat, amb especial predilecció pel bestiar equí, demostra molt poc temor de la presència humana i no dubta a passejar-se per jardins, acostar-se a pocs metres dels pobles o plantar-se en portes de granges si sap que allà hi trobarà menjar.
En les dues dècades d’experiència del programa de reintroducció de l’ós al Pirineu mai no s’havia adoptat una mesura tan dràstica amb cap dels exemplars portats a aquestes muntanyes, com la proposta feta ara pel Conselh Generau d’Aran amb en Goiat. L’última paraula la tindrà, tot i això, la Generalitat ja que les autoritats araneses no poden acordar de forma unilateral una mesura tan radical com la captura d’un ós reintroduït al Pirineu i la seva expulsió del territori.
El síndic d’Aran, Carlos Barrera, justifica l’acord unànime del ple “pels atacs reiterats, el comportament anòmal i l’instint agressiu d’en Goiat”. El jove ós s’ha convertit, a més, en un expert caçador de bestiar equí, conducta insòlita en aquesta espècie. Té una especial debilitat per les eugues i els poltres i ha demostrat una gran perícia i força a l’hora d’atacar i causar la mort d’aquests animals, amb una corpulència molt més gran que la de les ovelles, preses molt més dèbils i preferides per la resta dels óssos quan busquen menjar.
El model d’explotació extensiva del bestiar equí, que pasta en llibertat a les muntanyes a la primavera, l’estiu i la tardor “dificulta enormement l’aplicació de mesures de protecció d’eugues i poltres”, afegeix Barrera, al contrari del que passa amb els ramats d’ovelles que pasturen agrupades o en espais protegits amb pastors elèctrics.
Les autoritats araneses sostenen que la captura i repatriació d’en Goiat al seu país d’origen s’hauria d’emprendre sense més demores, abans que l’animal protagonitzi nous atacs i s’incrementi el malestar entre els ramaders o el temor dels ciutadans per les repetides incursions de l’ós en zones poblades. “Les muntanyes del Pirineu estan humanitzades amb una important activitat ramadera i lúdica, que ha de poder ser compartida amb la presència de l’ós; per tant, si existeix un exemplar que posa en risc aquesta convivència cal prendre les mesures oportunes per garantir la pervivència d’aquests objectius”, afirma Carlos Barrera.
En el mateix sentit s’ha manifestat aquesta setmana l’entitat ecologista Depana. Des d’aquesta organització es comparteix la proposta de prendre mesures amb en Goiat abans que es produeixin nous incidents. “La convivència entre els habitants del Pirineu i la població d’óssos és
La conducta anòmala i agressiva de l’animal podria posar en perill tot el programa de reintroducció La insòlita sol·licitud es formula després de les repetides incursions del plantígrad en àrees molt properes a pobles
perfectament possible”, recull el comunicat de Depana. L’entitat tem que tota la feina feta en les dues últimes dècades pels encarregats del programa de reintroducció “pugui veure’s ara afectada per la falta d’adaptació i conducta agressiva d’un sol ós”. I critica que no s’hagin pres mesures anteriorment per corregir el comportament anòmal i agressiu d’en Goiat.