La Vanguardia (Català-1ª edició)
Creix a Alemanya el nombre de refugiats amb actituds antisemites.
L’arribada de refugiats musulmans procedents de països amb retòrica antiisraeliana ha provocat casos d’assetjament de jueus en carrers i escoles; uns projectes educatius miren d’aturar-los
Al país on l’Holocaust s’ensenya a les escoles de ben petits, on la memòria històrica s’exerceix de manera vigilant i on l’Estat considera que Alemanya té responsabilitat especial cap a jueus i israelians a causa de l’abjecte passat nazi, l’antisemitisme sobreviu malgrat els esforços per erradicar-lo, i es nodreix d’adeptes més enllà dels neonazis autòctons. En una entrevista de l’abril a la cadena israeliana Channel 10 News, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va admetre que “Alemanya està experimentant nous fenòmens; refugiats i altres persones d’origen àrab estan portant una forma diferent d’antisemitisme al país”.
Amb l’obertura de fronteres impulsada per Merkel a l’estiu del 2015 van arribar a Alemanya més d’un milió de sol·licitants d’asil, la majoria musulmans procedents de l’Orient Mitjà, on abunda la retòrica antisemita i antiisraeliana. Aquesta actitud s’ha afegit a la que ja existia en una part de la població del país, que es manté estable. “Les estadístiques indiquen que des de fa decennis el 20% de la societat alemanya, és a dir, un de cada cinc alemanys, té prejudicis contra els jueus”, explica el president del Consell Central dels Jueus a Alemanya, Josef Schuster, durant una trobada aquesta setmana amb corresponsals estrangers.
Coneix bé l’antisemitisme, especialment el d’alemanys autòctons, Evgeni Abramovyc, gerent de l’equip de futbol jueu TuS Makkabi de Berlín. “Als nostres jugadors els trepitgen, els escupen i els insulten al camp, i això són només petits detalls; un cop el joc es va tornar tan extrem que els jugadors de l’altre club van amenaçar de mort l’equip, i el partit va ser cancel·lat”, explica Abramovyc. Una vegada, a l’altre equip hi havia molts jugadors àrabs, i el partit va acabar amb baralles. Fa temps que no hi ha incidents tan greus com aquests dos, diu Abramovych, però “les escopinades, insults i puntades de peu” tornen una vegada i una altra.
En el cas dels sol·licitants d’asil arribats a Alemanya, o s’han format en l’actitud antijueva predominant al seu país d’origen, o l’estan adquirint aquí amb altres refugiats o amb imams. “Molts refugiats musulmans associen els jueus amb la riquesa i el poder, i els atribueixen la responsabilitat de guerres arreu del món; la majoria tenen un antisemitisme que podríem anomenar clàssic”, explica la politòloga Sina Arnold, coautora de l’estudi de la Universitat Humboldt Primers indicis de mostres d’antisemitisme en refugiats i possibles estratègies per afrontar-los.
Un estudi de la Fundació Hanns Seidel –vinculada al partit socialcristià bavarès CSU– corrobora aquesta anàlisi. Segons un sondeig realitzat amb 780 refugiats arribats a Baviera, el 52% dels sirians, el 53% dels iraquians i el 57% dels afganesos van opinar que “els jueus tenen massa poder al món”. L’especialista Arnold assenyala que “en general, reprodueixen un nacionalisme antijueu après a l’escola, amb els sionistes com a gran enemic”. I “sobre el conflicte palestinoisraelià –afegeix–, són molt crítics amb Israel i no diferencien entre jueus i israelians; de l’Holocaust, en saben molt poc, o res”.
Aquesta actitud s’està notant en escoles públiques de Berlín, on s’han donat casos de nens refugiats que han insultat o assetjat al pati nens jueus. Resultat: famílies jueves canvien els seus fills a escoles jueves o a centres privats.
Per contribuir a posar-hi remei, una entitat al multicultural barri berlinès de Kreuzberg instrueix joves refugiats perquè transmetin a altres menors refugiats la perversitat de l’antisemitisme. Ho fan amb tallers a les anomenades Willkommensklassen (classes de benvinguda), on estudien els alumnes migrants fins a tenir el nivell suficient d’alemany per ingressar al cicle escolar normal. “Els mateixos refugiats han de fer aquesta tasca de sensibilització amb altres refugiats, per convertir-se en part de la solució en lloc de ser percebuts com a part del problema”, explica Aycan Demirel, director de l’entitat KIgA (Iniciativa de Kreuzberg contra l’Antisemitisme), ell mateix d’origen turc.
Som a la seu de KIgA, envoltats de llibres sobre el genocidi jueu en el règim nazi, i Demirel recorda que els adolescents refugiats, com tam-
L’antisemitisme autòcton és el de sempre: “Un de cada cinc alemanys té prejudicis antijueus”, diu Josef Schuster, líder del Consell Jueu
L’estadística no indica un vincle entre immigració i delictes antisemites, però, si un cas és dubtós, la policia l’atribueix a l’extrema dreta
bé els pares, tenen normalment un coneixement històric escàs de l’Holocaust, cosa que, amb els prejudicis antijueus dels seus països, i un sentiment d’estar discriminats per la islamofòbia occidental, genera o reforça l’antisemitisme. Per aturar-lo, la KIgA busca generar empatia i identificació. “En un taller s’explica la història real d’un metge musulmà de Berlín que a l’època nazi va salvar jueus de la persecució”, diu.
La Sandy i en Samer (dos sirians d’uns vint anys que van preferir no donar els seus cognoms) estan en el grup que va a les escoles a explicar aquesta història en àrab. Ella va estudiar comptabilitat al seu país; ell es va llicenciar en Economia a la Universitat de Damasc. “Sempre m’han interessat la política i la història; els alemanys creuen que al món àrab tots són antisemites, però a les nostres ciutats hem viscut junts persones de diferents religions sense problemes”, apunta la Sandy. “Quan reflexiono sobre la responsabilitat d’Alemanya pel nazisme em pregunto si també tots els sirians carregarem després de la guerra amb una responsabilitat pel que estan fent Al-Assad i l’EI”, diu en Samer.
En un ambient d’inquietud per l’antisemitisme, Alemanya va viure el 25 d’abril una jornada de solidaritat, amb concentracions a Berlín i altres ciutats, a les quals els participants van anar amb quipà, el casquet utilitzat pels homes jueus. El detonant concret va ser un fet al districte berlinès de Neukölln. Un noi amb quipà –no era jueu, era un israelià àrab que portava la quipà com a experiment– va ser atacat per un jove, que li va etzibar “yahud!” (jueu, en àrab) i el va fuetejar.
El cas va desfermar un ampli debat. Tot i això, l’estadística indica que el vincle entre immigració i delictes antisemites és feble, encara que hi hagi llacunes informatives. Dels 1.366 delictes d’aquesta mena documentats el 2015, només 78 van ser atribuïts a migrants. La majoria (1.246) van ser adjudicats a l’extrema dreta. Però atenció: passa sovint que la policia, en casos dubtosos, tendeix a atribuir el delicte antisemita a l’extrema dreta, com va alertar la investigadora Ann-Christin Wegener en un estudi de finals del 2017 per a l’Oficina de Protecció de la Constitució del land de Hessen. A més, escriu Wegener, “els símbols de l’extrema dreta estan perseguits a Alemanya; però no hi ha un equivalent islamista, de manera que els delictes comesos en llengua àrab o turca acaben rebent menys atenció policial”.
Enguany, l’antisemitisme ha deixat tocats els prestigiosos premis Echo, els més importants d’Alemanya en l’àmbit musical. A primers d’abril, van rebre el guardó dos rapers alemanys, Kollegah i Farid Bang. Una de les seves cançons diu: “El meu cos està més definit que els dels presoners d’Auschwitz”. Kollegah, un convers a l’islam que en realitat es diu Felix Blume, i Farid El Abdellaoui, d’origen marroquí, van assegurar que no odien els jueus. Però la indignació va fer que alguns premiats en edicions anteriors tornessin el guardó, i finalment va comportar la cancel·lació definitiva dels Echo. Kollegah i El Abdellaoui van visitar la setmana passada Auschwitz, en un exercici de comprensió d’un passat nazi que abans clarament se’ls escapava.
“El que ha canviat és que des de la postguerra hi havia unes línies vermelles, i ara s’han traspassat –alerta el president del Consell Central dels Jueus a Alemanya, Josef Schuster–. La gent s’atreveix a dir coses sobre els jueus que ja pensava abans, però que no expressava en públic”. El canvi es deu, segons el seu parer, al partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) i els seus atacs a la cultura de la memòria històrica per orgull ultranacionalista, un diagnòstic que comparteix el comissionat contra l’antisemitisme, Felix Klein. La cancellera Merkel va crear aquest nou càrrec després de la crema de banderes israelianes i les proclames antijueves a Berlín –aquest cop sobretot en mans d’extremistes d’esquerres– en protesta per la decisió de Trump de considerar Jerusalem capital d’Israel. Segons Klein, que va prendre possessió a finals d’abril, l’antisemitisme s’ha tornat més “evident”, i “l’AfD hi ha contribuït”.
La paradoxa és que l’AfD, abocada a la islamofòbia, s’esforça per contenir l’antisemitisme latent a les seves files. Un informe recent del Ministeri de l’Interior indica que “els partits populistes dretans s’estan concentrant en els musulmans, i intenten evitar, tant com sigui possible, aparèixer com a antisemites”. El comissionat Klein veu en els refugiats un “altre problema en termes d’antisemitisme; els salafistes i altres grups radicals intenten influir-los, i aquí és on les autoritats de seguretat s’han de mantenir vigilants”. Mentrestant, el jueu Schuster crida a reforçar els cursos d’integració, incloent-hi no només aquesta qüestió, sinó també la igualtat de les dones i de totes les orientacions sexuals. També en això hi ha actituds de risc entre els migrants.