La Vanguardia (Català-1ª edició)
La desesperació d’Amèrica
La taxa de suïcidi augmenta un 25% als EUA en les últimes dues dècades
Si les taxes d’homicidi pugen, es busquen responsables al ministeri i la policia, on correspongui. Si augmenten els accidents de trànsit, el mateix. Però amb un problema com els suïcidis, a qui s’ha de demanar comptes? “Ningú no n’és responsable”, reflexionava fa uns dies el doctor Thomas Insel a The
New York Times. “Ningú no té com a feina evitar aquestes morts” i “no acomiadaran ningú” si les estadístiques es disparen, com ha passat en les dues últimes dècades als Estats Units, fins a convertir-se en la desena causa de mort al país.
Gairebé 45.000 persones més grans de 10 anys es van treure la vida als Estats Units el 2016. El doble drama de la dada és la tendència de fons: la taxa de suïcidi ha augmentat un 25% entre els anys 1999 i el 2015, d’acord amb un informe publicat la setmana passada pel Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC, en anglès).
És, a més, una de les tres úniques causes de mort dels nord-americans que creix (les altres són l’alzheimer i les sobredosis d’opioides). La problemàtica darrere de les xifres és àmplia i diversa però el fenomen va en alça en tots els estats (vegeu el gràfic a la pàgina següent) tret de Nevada, on cau un 1% tot i que manté una taxa superior a la mitjana nacional. En més de la meitat, l’augment dels suïcidis va ser de més del 30%. Les diferènDeborah cies en les xifres absolutes són enormes. La incidència més baixa té lloc a Washington DC, amb set casos per cada 100.000 habitants, i la més alta a Montana, amb 29. El problema “va a pitjor”, alerta el CDC, que detecta alces a tots els grups d’edat, sexes i ètnies.
“Veiem augments en estats molt rurals, on hi ha menys serveis, estan més aïllats i encara poden estar patint la crisi econòmica, però el que és realment preocupant –adverteix des d’Atlanta la doctora Stone, coautora de l’informe– és que les xifres estan augmentant en gairebé tots els estats i de manera força significativa. No és només un tema rural. És una cosa global, de la qual cal ser conscients i hem d’afrontar-ho amb les estratègies de prevenció adequades”.
Els suïcidis són un dels components del que s’anomena l’epidèmia de la desesperació que recorre els Estats Units i que pot explicar que l’esperança de vida hagi retrocedit per segon any consecutiu, una cosa que no passava des dels anys seixanta. Les morts per abusos de substàncies com l’alcohol i drogues com els opioides (legals o no) són els altres components d’aquest fenomen, que afecta sobretot les dones i homes blancs sense estudis superiors d’entre 45 i 54 anys.
La taxa de suïcidis en aquest segment social va augmentar un 30% entre el 1999 i el 2013, coincidint en part amb els anys de la crisi econòmica. La dada, revelada fa un parell d’anys pels economistes Anne i Agus Deaton, va causar estupor. No és la gent que en principi hauria d’estar morint-se més, deien, però és la que més afectada es va veure per la gran recessió del 2008. Feien feines que en molts
En més de la meitat dels estats la taxa de suïcidi ha crescut més del 30% Els suïcidis són un dels components de l’anomenada ‘epidèmia de la desesperació’
casos s’han evaporat, no s’han recuperat plenament de la crisi i sucumbeixen a la desesperació més que en altres parts del país a causa, possiblement, segons els autors, de l’absència d’una xarxa de seguretat forta i el fàcil accés a medicaments addictius contra el dolor crònic.
La publicació de les últimes estadístiques del CDC ha esgarrifat el país coincidint amb el suïcidi de dues celebritats, dos professionals d’èxit admirats i estimats pel gran públic: la dissenyadora de moda Kate Spade i, dies després, el documentalista de viatges Anthony Bourdain. Les dues notícies van ocupar amplis espais als mitjans dels Estats Units que, seguint les recomanacions de l’Associació Americana per a la Prevenció del Suïcidi, acompanyaven les informacions amb el número de les línies d’emergència (a Espanya, el telèfon de l’esperança, 717-00-3717).
En l’era de l’exhibició constant de felicitat a les xarxes socials, les morts de Spade i Bourdain fan més incomprensible un fenomen que arrossega un estigma social i explica que moltes persones no busquin ajuda o molts suïcidis no es reportin com a tals. En el cas dels adolescents, tot i això, el risc és el contrari: el tabú pot esdevenir fascinació. Un altre estudi del CDC va alertar fa poc que la taxa de suïcidi entre joves de 10 i 17 anys ha augmentat un 70% en l’última dècada. És la segona causa de mort entre els més petits de 24 anys. L’ansietat provocada per la crisi econòmica a les llars, l’abús de les drogues i l’assetjament a les xarxes socials poden estar contribuint a aquesta tendència, apunta Stone.
Estudis previs del Centre de Control i Prevenció de Malalties indiquen que els grangers i els veterans són les ocupacions més desproporcionadament afectades pel fenomen.
La taxa de suïcidi entre agricultors i ramaders dels Estats Units va ser de 84,5 casos per cada 100.000 habitants en els 17 estats examinats el 2012, cinc vegades més que la taxa de la població general més gran de 16 anys aquell any (16,1). L’aïllament social, la incertesa financera i els problemes per buscar ajuda figuren entre les possibles causes d’aquesta estadística. No és una tendència nova però s’ha agreujat en els últims anys, coincidint amb el declivi en els ingressos. L’esborrany de la llei Agrícola inclou una partida per a prevenció del suïcidi en aquest col·lectiu.
La segona categoria més tocada són els veterans de guerra. El 2014, la seva taxa de suïcidi va ser de 35,3 casos per cada 100.000 habitants. Tot i que representen el 8,5% de la població adulta als Estats Units, un 18% dels suïcidis són comesos per militars retirats, segons un informe del Departament d’Afers de Veterans del 2016. De nou, el fenomen sembla que està relacionat amb l’epidèmia d’opiacis que viu el país, una addicció que sovint comença a la consulta del metge de manera legal, recepta en mà, i que ha estat declarada emergència nacional.
L’augment dels suïcidis conflueix amb un altre delicat debat nacional, el fàcil accés a les armes de foc al país. Per bé que estan concentrades en menys mans, no n’hi ha hagut mai tantes en circulació com ara. Són el mètode de suïcidi més utilitzat (i el més letal) entre els qui no tenien diagnosticada alguna malaltia mental prèvia. El segon és l’ofegament i el tercer, l’enverinament (si es va fer servir opioides, només es comptabilitzen com a suïcidis les morts en les quals hi havia proves o senyals de la intencionalitat).
“El suïcidi és més que un problema de salut mental”, adverteixen des del CDC. Les estratègies de prevenció que recomanen són tan variades com les motivacions dels qui se suïciden i inclouen millorar els ajuts socials, l’accés a l’habitatge, l’atenció de les persones amb tendències suïcides i el suport a tots els nivells de la comunitat. “És important tenir un enfocament global que respongui a tots els factors que veiem relacionats amb l’augment del suïcidi perquè és un problema que es pot prevenir”, assegura Stone.
DADES DEL PERÍODE 2006-2016 La taxa de suïcidi entre joves de 10 a 17 anys ha augmentat un 70% en una dècada
MÉS QUE UNA CRISI DE SALUT CDC: “És important tenir un enfocament global que respongui a tots els factors”