La síndrome del granger

França registra des de fa anys una alta taxa de suïcidis entre els agricultors i sobretot entre els que crien bestiar boví

Jean-Pierre Le Guelvout no va trobar la seva mitja taronja sinó que es va enfonsar encara més en la depressió. La seva granja amb 66 vaques lleteres, al sud de Bretanya, no anava bé. Els deutes el tenien aclaparat. S’hi van afegir problemes de salut. Un dia fred de desembre del 2016 va decidir posar fi al seu patiment. Es va disparar un tret directe al cor.

El suïcidi de Le Guelvout va cridar més l’atenció que molts altres casos anònims perquè havia estat un personatge conegut a causa de la seva participació en un popular

reality televisiu, L’amour est dans le pré (L’amor és al camp), un d’aquests programes destinats a buscar parella per a col·lectius solitaris, en aquest cas agricultors i ramaders solters que viuen massa aïllats i volen formar una família.

Els suïcidis de persones que treballen en el camp francès són, des de fa anys, un problema nacional. El tema va ser portat al Parlament. És un símptoma dramàtic d’un malestar molt ampli en el sector i també de problemes més generals que afligeixen el món rural, un univers que se sent maltractat pels poders públics.

No hi ha estadístiques precises, atesa l’especial naturalesa del problema, però es calcula que, de mitjana, es produeix cada dos dies el suïcidi d’un agricultor o d’un ramader francès. Això suposa un percentatge entre un 20% i un 30% superior al mateix fenomen entre la població general. Entre alguns col·lectius, com els que tenen granges de vaques, tant lleteres com per a carn, el suïcidi és un problema encara més greu. La majoria dels que es lleven la vida són homes entre els 45 i els 65 anys, però també hi ha dones. El mètode preferit és el penjament.

Les raons que expliquen aquesta trista síndrome dels grangers francesos són variades. Són proclius a la depressió a causa de les seves habituals dificultats financeres, els esforços per tirar endavant les explotacions, la reglamentació excessiva que els aclapara, la caiguda de preus –com la llet–, els esdeveniments climàtics extrems i sobtats que els perjudiquen, les epidèmies com la grip aviària o les plagues, el problema de trobar un successor que garanteixi la continuïtat, els horaris massa esgotadors, l’aïllament social i la pèrdua gradual de serveis en les àrees on viuen.

El problema del suïcidi pot ser encara més gran del que reflecteixen els números perquè una part de casos no es declaren. El metge que certifica la defunció no té sempre l’obligació d’especificar-ho. De vegades s’amaga perquè la família pugui cobrar assegurances de vida que no inclouen la defunció per suïcidi, o simplement per una qüestió cultural, pel tabú sobre el suïcidi en la tradició judeocristiana.

La Mutualitat Social Agrícola (MSA) desenvolupa des del 2014 un pla multidisciplinari per abordar el problema i intentar mitigar-lo. Hi ha un telèfon d’ajuda, Agri-écoute, les 24 hores del dia, que dona assessorament psicològic, econòmic i de tot tipus, amb caràcter anònim, a les persones que ho necessitin. Des que funciona han rebut més de 4.000 trucades. Si l’interessat o interessada ho desitja, se li fa un seguiment periòdic.

L’MSA posa molt èmfasi en la campanya informativa perquè els familiars o persones que tinguin contacte amb la població de risc, com els veterinaris, avisin quan detectin conductes depressives susceptibles de risc. El camp francès, amb la seva potència econòmica i la seva bellesa paisatgística, acull desequilibris que, individualment, poden desembocar en una tragèdia.

Existeix un telèfon d’ajuda, les 24 hores, davant els molts casos de depressió en el món agropecuari