La Vanguardia (Català-1ª edició)
El conservador i uribista Duque es perfila com a president de Colòmbia
Les enquestes indiquen que l’esquerrà Petro no aconseguirà avui donar la sorpresa
Mai l’esquerra no ha estat tan a prop de governar Colòmbia, únic país sud-americà que no va girar mai cap al progressisme. Tot i això, les enquestes indiquen que haurà d’esperar almenys quatre anys més, ja que el favorit per guanyar la segona volta presidencial d’avui és el dretà Iván Duque, advocat i exsenador de 41 anys de Centre Democràtic (CD). Els diferents sondejos vaticinen que Duque s’imposarà per una diferència d’entre 13 i 20 punts a l’exalcalde esquerrà de Bogotà i exguerriller de l’M-19 Gustavo Petro, de 58 anys, que es postula pel seu moviment Colòmbia Humana. Duque va guanyar la primera volta del 27 de maig amb menys distància de la prevista (39%) i Petro va quedar segon (25%).
La victòria de Duque també seria la de l’expresident Álvaro Uribe (2002-2010), líder de CD, que des que va deixar el poder s’ha convertit en el polític més ben valorat de Colòmbia i va ser el senador més votat de la història en les legislatives de març. Tot i que ha reiterat que, si guanya, el seu govern no serà teledirigit per Uribe, Duque té un discurs similar al del seu mentor en termes de liberalisme econòmic i, sobretot, en tot allò relacionat amb al rebuig dels acords de pau amb les FARC, que vol modificar, entre altres coses, perquè els antics líders guerrillers paguin dures penes de presó. No obstant això, Duque també és percebut per una part dels votants, a causa de la seva edat, com un renovador de la dreta i més progressista que Uribe en qüestions de valors malgrat que es defineix com a “conservador” i “creient en Déu”. En una recent entrevista amb La Vanguardia, el candidat de la dreta definia la seva ideologia com d’“extrem centre”.
Tot i això, no seria la primera vegada que les enquestes s’equivoquen. Alguns analistes vaticinen que la diferència entre els dos finalistes serà més estreta del que està previst. De fet, si l’esquerra és tan a prop de tocar el poder per primera vegada és perquè en la primera volta la meitat de l’electorat es va inclinar per opcions clarament progressistes, una vegada que la dissolució de la guerrilla de les FARC ha esborrat la violència del tauler polític. D’altra banda, tot i que la dreta i la candidatura de Duque han provat de caracteritzar Petro com a “castrochavista”, l’exguerriller s’ha desmarcat nítidament del Govern de Veneçuela, criticant-ne fins i tot el president, Nicolás Maduro.
En la primera volta va quedar tercer l’exalcalde de Medellín, Sergio Fajardo, amb un discurs ecologista i socialdemòcrata, que gairebé va aconseguir el 24% dels vots. Però Fajardo va decidir demanar el vot en blanc en el ballottage i apostar perquè el seu moviment, Compromís Ciutadà, tingui opcions presidencials d’aquí quatre anys, malgrat que ell va assegurar que no es tornarà a postular. En canvi, la seva candidata a la vicepresidència, la centreesquerrana Claudia López, i l’exalcalde ecologista de Bogotà i puntal de Fajardo, Antanas Mockus –un dels polítics més respectats de Colòmbia–, donen suport a Petro. També el cap dels negociadors governamentals dels acords de pau, Humberto de la Calle –que en primera volta va tenir el 2%–, va anunciar el vot en blanc, però la seva candidata a vicepresidenta, Clara López, votarà per Petro.
En el rerefons hi ha la preservació dels acords amb les FARC, la revisió dels quals, si guanya Duque, obriria la capsa de Pandora quan a més l’antiga guerrilla s’ha demostrat com un actor irrellevant en la política colombiana, ja que el partit format pels exguerrillers, Força Alternativa Revolucionària del Comú, no va assolir ni el 0,5% dels vots en les legislatives i va renunciar a presentar-se a les presidencials, donant suport més tard a Petro.
D’altra banda, el quart més votat en la primera volta, l’exvicepresident Germán Vargas Lleras, amb el 7%, no va advocar oficialment per cap dels dos contendents, però el seu partit va enviar subliminarment el seu programa electoral a Duque. Pel que fa a la formació del president Juan Manuel Santos –formalment neutral–, el Partit de la U, que fa tres setmanes va donar suport a Vargas Lleras, ara va donar llibertat de vot als seus partidaris. No obstant això, la rivalitat entre Santos i Uribe també és un factor a tenir en compte en els comicis d’avui ja que, si bé l’exmandatari congrega majories, també existeix una alta porció de vot antiuribista, cosa que podria beneficiar Petro.
La revisió dels acords de pau amb les FARC, com proposa Duque, obriria la capsa de Pandora