L’important és la pell

Al principi va ser el verb. I el verb és desinflamar. “El millor que es pot fer ara pel que fa a Catalunya és fer baixar la inflamació, provocada de manera irresponsable per l’absència de diàleg durant tant de temps. No hi ha marge real per a gaires més coses en el que queda de legislatura. Qualsevol invent precipitat podria ser contraproduent”. Aquest és el plantejament amb què es treballa des de fa quinze dies a la Moncloa, explicat per una de les persones més pròximes al nou president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

Desinflamar és la consigna transmesa a totes les ministres i a tots els ministres. S’admeten sinònims, com els utilitzats per la titular de Justícia, Dolores Delgado, a l’entrevista que avui publica La Vanguardia. Així ho resumeix ella: “Hem de desinflamar, destensar, descomprimir, fer tot el possible per curar la contractura i evitar, com passa ara mateix, que qualsevol moviment de les dues parts resulti dolorós”. La quiropràctica Delgado, que va iniciar la seva carrera fiscal al Prat de Llobregat a la segona meitat dels anys vuitanta sota el mestratge de Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, introdueix una precisió interessant: “Les dues parts hauran d’esforçar-se. Amb una sola voluntat no n’hi haurà prou”.

La pell. El més important és la pell. “El més profund que hi ha en l’home és la pell”, va escriure el poeta Paul Valéry. «Ce qu’il i a de plus profond en l’homme, c’est la peau...”, va anotar l’escriptor francès al llibre L’Idée fixe (1932), un diàleg posteriorment adaptat al teatre. Aquesta frase li agradava molt a Josep Pla. En la cèlebre entrevista televisiva amb Joaquín Soler Serrano, Pla ironitza amb el nom del programa –A fondo –i amb una espurna als ulls –els ulls orientals de Pla– li recorda a l’eloqüent periodista que el més profund ho trobarem sempre en la delicada superfície humana, atribuint la frase a André

Gide; petit lapsus d’un escriptor que estava a punt de fer vuitanta anys. Pla sabia què volia dir-li a Soler Serrano, bon periodista, més estufat que un indiot, mentre aquest l’ensabonava. Deixi’s de romanços i de grans retòriques. Anem al gra i encertem els adjectius, ja que la pell és molt sensible als adjectius.

Al cap d’uns minuts, Pla torna a sorprendre l’entrevistador amb una adjectivació austera i exacte: “La finestra és verda”. La simplicitat és moltes vegades molt més difícil del que sembla.

Desinflamar Catalunya és un magnífic enunciat que serà molt difícil de dur a terme, per dos motius, almenys. La irritació és enorme i hi ha operadors molt interessats en què el mal no afluixi. Durant els últims quinze anys han crescut com bolets els professionals de la inflamació, a Madrid i a Barcelona.

Quinze anys. Potser més. La inflamació aguda de la pell va començar el 2003, després de la formació del primer govern d’esquerres a Catalunya des del temps de la República, una coalició mal ancorada per l’insuficient resultat de la candidatura de Pasqual Maragall. El Tripartit es va convertir en el blanc obsessiu de nombroses bateries antiaèries, tant a Madrid com a Barcelona. Allà va començar tot. Després va venir l’11-M i la inesperada victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero, el desgraciat Estatut, el fortíssim cop de puny de la crisi econòmica, les protestes del 15-M i el gran cop de pèndol sobiranista: la il·lusió d’una solució ràpida a l’estrangulació de les bones expectatives acumulades en el temps de les vaques grasses. La derrapada d’Artur

Mas a les eleccions del 2012, el referèndum d’Escòcia, la consulta del 2014, els imprevistos resultats de les eleccions municipals del 2015, tant a Barcelona com a Madrid, les eleccions plebiscitàries del 2016, la clau en mans de la CUP, la frenètica competició entre ERC i el gen convergent en contínua mutació. Els Fets d’Octubre i tot el que ha vingut després.

A la política, als mitjans de comunicació i en altres instàncies influents, hi ha determinada gent que es guanya la vida amb la inflamació emocional Catalunya-Espanya. No voldran deixar anar el negoci fàcilment.

El nou Govern espanyol és valerià. Sembla haver entès que el tractament de la pell és ara el més important. “Cal desinflamar Catalunya, però també cal desinflamar la societat espanyola respecte a Catalunya”, apunten fonts de la Moncloa.

No serà gens fàcil.

No serà gens fàcil desinflamar Catalunya i Espanya; hi ha qui es guanya la vida irritant-ho tot