La Vanguardia (Català-1ª edició)
Fase de tempteig
Encara som en l’etapa prèvia al diàleg, en la qual és necessari crear un clima de confiança que encara no existeix. I els esculls seran constants. El primer, la visita del Rei i la seva rebuda institucional a Catalunya.
El procés per obrir un diàleg entre els governs central i català està farcit d’obstacles. El primer pas és el més difícil: instaurar un clima de confiança que ara mateix no existeix. L’Executiu de Pedro Sánchez arriba carregat de bones intencions, però no es fia ni un pèl del gabinet de
Quim Torra. Els missatges que emeten el president i el seu entorn són vistos amb inquietud a la Moncloa: les accions s’ajusten de moment a la legalitat, però les declaracions mantenen termes com ara desobediència o unilateralitat. Per si fos poc, en els pròxims mesos hi ha previstos diversos esdeveniments que entorpiran aquesta fase de tempteig.
L’acostament dels presos és el primer gest que el Govern espera de Sánchez, encara que procuri no admetre-ho perquè demanar el seu trasllat seria tant com acceptar la seva condició. Aquesta decisió és probable que es prengui les pròximes setmanes. El Govern podria fer-ho immediatament, però prefereix esperar que es confirmi el processament dels acusats per justificar-ho en el fet que ja no és necessari que siguin a prop de l’instructor, ja que només esperen el judici. De tota manera, els afectats haurien de sol·licitarho a la direcció dels seus centres penitenciaris, cosa que ara per ara només han fet dos d’ells. Tanmateix, l’Executiu de Sánchez té dubtes sobre si el trasllat s’hauria de fer a presons catalanes o si es queda a mig camí, és a dir, a Saragossa, a causa de les seves prevencions cap al Govern de Torra.
Les imminents visites del Rei a Catalunya constitueixen una altra prova de foc.
Felip VI inaugurarà els Jocs del Mediterrani divendres vinent a Tarragona i el dia 28 es lliuraran els premis Princesa de Girona. El primer impuls era que el president no coincidís amb el monarca en aquests actes. No en va Carles Puigdemont manté el seu malestar cap a Felip VI pel seu discurs del 3 d’octubre. La seva mà dreta al Palau de la Generalitat, la consellera Elsa Artadi, va declarar aquesta setmana en una entrevista a El Punt-Avui que “el Govern no pot actuar amb normalitat amb una persona que està justificant la violència contra els que ell considera els seus súbdits a Catalunya”. I afegia que no es podia rebre el Rei “amb un somriure i una encaixada de mans”. Una entrevista en què insistia que el Govern no renuncia a la unilateralitat ni a la desobediència.
Torra va admetre divendres implícitament que no plantarà el monarca, però va assegurar que pensava exigir-li que demanés “disculpes al poble de Catalunya”. Just les mateixes paraules que va fer servir Puigdemont el febrer passat quan el Rei havia de visitar el Mobile: “Serà benvingut quan demani perdó”. Fa diversos dies que el president dona voltes a aquest tema, a com transmetre el malestar cap a la monarquia sense malmetre la incipient relació amb el Govern de Sánchez. Aquest té clar que no podrà abordar determinats gestos si es produeix una plantada al cap de l’Estat, ja que no seria entès a la resta d’Espanya. “Sánchez està disposat a arriscar-se, no a suïcidar-se”, afirma un col·laborador.
Aquest episodi amenaça de convertir-se en un escull per al diàleg abans que aquest comenci. Però no és l’únic. La decisió del tribunal alemany sobre l’extradició o no de Puigdemont pot alterar la situació en qualsevol moment. I a mitjans de juliol hi ha previst un congrés del PDECat que els socialistes observaran amb atenció per comprovar si es produeix una inclinació cap a posicions radicals. Entre aquesta successió d’esdeveniments tindrà lloc la trobada entre Sánchez i Torra, que a la Moncloa volen orientar cap a acords sobre els 45 punts que Puigdemont va entregar a Rajoy, així com en la recuperació de lleis de contingut social recorregudes al TC, mentre que al Palau insisteixen en el referèndum, encara que sigui amb la reforma prèvia de la Constitució.
El PSOE no es mourà del marc autonòmic, tot i que vol convèncer els independentistes perquè s’afegeixin a la subcomissió del Congrés sobre la reforma constitucional, que en tot cas no es preveu per a aquesta curta fase de la legislatura. Per la seva banda, l’independentisme haurà de dilucidar si participa d’aquest full de ruta que, en efecte, suposa un reconeixement que es mourà dins de la legalitat o si manté el discurs de “complir el mandat de l’1-O i construir la república”. De moment, l’avenç consisteix a haver introduït paraules com “expectatives” en la narració del conflicte català, encara que sigui per apel·lar a prendre-se-les amb mesura.