Òmnium reelegeix Cuixart i obre seu a Brussel·les per denunciar “la repressió”

Piles recarregades a Òmnium Cultural: Jordi Cuixart, reelegit president de l’entitat; juntament amb ell renova gran part de l’anterior direcció. I un salt qualitatiu: l’entitat va anunciar que obre una delegació a Brussel·les per denunciar “davant d’Europa els atacs a la llibertat i els drets civils”.

Ahir tot just quan va fer vuit mesos de l’ingrés a presó de Cuixart, l’entitat sobiranista va celebrar l’assemblea general per escollir la nova junta directiva. De fet, l’assemblea va acabar sent un homenatge al president d’Òmnium, empresonat des del 16 d’octubre a Soto del Real, juntament amb Jordi Sànchez, exlíder de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i president del grup parlamentari de Junts per Catalunya.

Durant l’acte al Pavelló de la Vall d’Hebron de Barcelona es va llegir una carta de Cuixart en què va deixar clara la seva rotunda aposta pel diàleg. Però va ser el vicepresident de l’associació Marcel Mauri qui va anunciar l’obertura de la nova seu a la capital belga, l’objectiu de la qual serà tant denunciar “la repressió” que segons Òmnium exerceix l’Estat a Catalunya i contra el sobiranisme, com també posar en relleu la cultura i la llengua catalanes davant Europa. “Si alguna vegada ens il·legalitzen, continuarem treballant des d’allà, perquè no podran mai amb nosaltres!”, va afirmar.

Malgrat l’empresonament de Cuixart, Òmnium té motius per ser optimista. Ha experimentat un creixement espectacular pel que fa al nombre de socis els últims mesos. Així, l’entitat ha tramitat fins a 40.000 noves altes fins a arribar als 120.000 militants. A més, hi ha qui considera que Òmnium s’ha posat al capdavant de l’ANC i és qui catalitza ara bona part de l’opinió de l’independentisme.

Cuixart també va ser eloqüent en la seva carta. El president de l’associació cultural aposta pel diàleg “sense condicions, però sense renunciar a res”, i va convidar el sobiranisme a abanderar-lo permanentment. Mauri va afegir un altre matís: aquest diàleg “ha de ser amb tot aquell que respecti els drets humans, amb tot aquell “que no avivi la confrontació ni sigui còmplice de l’extrema dreta”.

A l’assemblea hi van assistir nombroses personalitats, entre ells Quim Torra i Roger Torrent, presidents de la Generalitat i del Parlament, respectivament, així com també l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i diferents representants dels partits sobiranistes i d’entitats socials, econòmiques i sindicals catalanes.

Els homenatges van prosseguir a la tarda a les places de les ciutats d’origen dels presos i dels líders independentistes que es troben a Bèlgica, Escòcia, Suïssa i Alemanya. En totes es van aixecar castells per exigir la seva llibertat.