El ‘déjà-vu’ de Torra

Diàleg, diàleg, diàleg... “però el telèfon només va sonar dimarts”. La ministra Batet i la consellera Artadi van mantenir aquell dia una conversa preliminar sobre l’esperada reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra. No es van comminar que els equips treballessin sobre possibles acords. Simplement es van citar a continuar en contacte. Res més. Al llarg de la setmana, de la urgència per la reunió s’ha transitat cap a l’escepticisme. Al Palau de la Generalitat hi ha dubtes fins i tot sobre que es produeixi abans de l’aturada estiuenca.

En el debat de la moció de censura no hi va haver un “apoyaré” sanchista per aconseguir els vots catalans. No calia. La realitat era tan dolenta que les expectatives per a la crisi política amb Catalunya només podien millorar. El suport dels independentistes no va respondre a contrapartides i ara, lamenten els que van defensar l’abstenció, la gesticulació de la Moncloa “també és de franc”.

Hi ha unanimitat que el reconeixement del problema singular requereix solucions polítiques singulars, però a l’equip de Torra hi ha hagut durant tota la setmana una sensació de déjà-vu. Tornar al 2010? El relat de la normalització de les relacions entre el Govern de Sánchez i el català és el de la normalització autonòmica. La Moncloa ha posat a la cua els presidents de les comunitats per ordre de l’aprovació dels estatuts, així que el que es va considerar el “problema més greu de la democràcia espanyola” s’ha d’esperar que Sánchez es vegi amb el lehendakari, Iñigo Urkullu. Ell sí que va obtenir garanties que els seus pactes pressupostaris amb el PP es mantindran a canvi dels cinc vots del PNB al Congrés.

Demorar la reunió entre presidents augmenta els riscos i ofega esperances. Les declaracions proliferen i s’hauran d’abordar nous escenaris. El jutge Llarena tancarà el sumari contra els líders del procés i el ministre de l’Interior ja no tindrà excusa per afrontar l’acostament dels empresonats a presons catalanes. La ministra d’Hisenda té en cartera fins a dues reunions del Consell de Política Fiscal i Financera, i el Govern ha de decidir si opta pel buit o una presència de segon rang. I fins i tot la malmesa comissió territorial del Congrés es reprendrà sense partits independentistes ni concreció de la reforma constitucional tan urgent que va predicar Batet.

El Govern català insisteix que està obert a parlar de tot i sense condicions, fins i tot d’una reforma constitucional, que inclogui el reconeixement del dret a decidir, evidentment, però reclama concrecions al nou Govern espanyol: se suprimeixen les diputacions? Es reforma el Senat? El model és el federalisme alemany? L’aroma de cafè per a tothom que envolta la portaveu del Consell de Ministres en les seves compareixences no agrada a la Generalitat, on, a falta de fets, s’escarrassen a recordar que no hi ha un expresident a Berlín i exconsellers presos “per tornar a l’Estatut del 2010”.

El “problema més greu de la democràcia espanyola” s’ha d’esperar que Sánchez es reuneixi amb Urkullu