Joguines amb fronteres

Les parelles del segle XXI són les millors preparades de la història. S’ho expliquen tot –encara que creixi el número de vericidis–, han enderrocat les aficions de gènere –avui el Gran Price seria de totes i tots– i els agrada veure món, fins i tot amb les anomenades joguines d’adults a l’equipatge. –Pot obrir la maleta? A mi, aquesta frase em fa pànic i això que tracto de posar-me al dia. Amb tal de posar-me al dia, soc capaç de demostrar interès per un linx desencaminat, per l’economia col·laborativa i els cotxes sense conductor.

Hi ha, tot i això, coses amb què no puc. Ni modo, diuen a Mèxic. Així –em poden anomenar gallina, fins i tot gallina criada en llibertat–, quan volo amb una dona que porta joguines sexuals a l’equipatge, soc dels que fuig i se les apanya per colar-se en el control de seguretat amb tal de ser el més lluny possible de la hipotètica possibilitat en la qual l’agent o –pitjor– el duaner amb cara de pomes agres pronuncien la frase fatídica.

Com voleu que no detectin als aeroports –amb aquelles pantalles tan sofisticades– la silueta d’unes joguines per molt disseny antifàl·lic que s’estili? Ja em direu. Jo passo la mateixa vergonya amb un adminicle que reprodueix a escala real el membre viril d’un campió de Cienfuegos (Cuba) com amb una d’aquelles joguines detallistes, minimalistes i aerodinàmiques que serveixen per estimular el clítoris, l’amic de l’home (sobretot, amb els anys).

I no és per la possibilitat que em clavin tres-centes o quatre-centes fuetades en determinats llocs o que et confisquin el material. El que neguiteja seria l’impuls de justificar-se, tan propi del mon que deixem enrera.

–La meva acompanyant i jo creiem que tota persona humana neix igual, amb independència del seu gènere, i és responsable dels seus orgasmes.

Deixaria anar aquesta frase tan pròpia del segle XXI que eximeix l’home de l’anacrònic pensament que és el responsable del plaer d’una dona? O potser restaria importància a la funció social dels aparells, com si fossin un Paco Alcácer de la sexualitat del segle XX, res, un substitut que apareix quan els partits ja estan decidits? Per si de cas un es fa un embolic i deixa anar la segona resposta, el millor és posar passatgers pel mig i deixar l’acompanyanta a l’estacada, una mostra més de la típica insolidaritat masculina.

Viatjar amb joguines sexuals és un esport de risc perquè alguns porten piles i aquestes piles són fetes a la seva i duren molt, la qual cosa recorda el conill de l’anunci. Poden –i de fet ho fan– activar-se per raons alienes a la lògica i emetre un so molt característic des del fons de la maleta, encara que en aquests casos convé parlar al duaner o al taxista dels avantatges dels raspalls de dents de nova generació.

Córrer pel camp és de covards però... qualsevol no corre a la cua d’un aeroport!

Viatjar amb joguines sexuals és un esport de risc perquè algunes porten piles i les piles són fetes a la seva