La situació dels polítics presos

EL Govern encapçalat per Pedro Sánchez ha portat una alenada d’aire fresc a una atmosfera molt carregada després d’anys de quietisme. El nou president va anunciar des de primera hora el seu desig de restablir canals de diàleg amb els representants de la Generalitat. I aquests li han respost de manera esperançadora. Ja hi ha hagut contactes telefònics entre Sánchez i Torra, i una primera trobada personal entre tots dos, de fet, es podria produir ben aviat.

El problema català ha generat divisió a Catalunya, ha tensat les relacions entre aquesta comunitat i l’Administració central, i ha malmès la nostra imatge exterior. A totes les parts involucrades en aquest conflicte els interessa fixar un nou marc de relacions o, si més no, suavitzar-les. Ni la Moncloa ni el Palau de la Generalitat no renuncien als seus objectius finals, però a les dues seus sembla haver-se entès ja que la unilateralitat no ens porta a bon port.

Alguns dels principals líders polítics independentistes involucrats en els fets de la tardor passada ja fa una colla de mesos que són en presó preventiva a Madrid. Al seu dia van vulnerar la llei i és per això que estan immersos en un procés la decisió del qual correspon a la Justícia. En un Estat de Dret, les coses funcionen així. Una altra cosa és que es vagi estenent la comprensible sensació que el règim carcerari preventiu s’està prolongant molt, quan s’hauria d’abreujar. O que, mentrestant, es podria traslladar els presos a presons més properes a Catalunya. L’assumpte està en l’aire i genera un creixent debat.

Certs sectors polítics s’han mostrat contraris des de primera hora a aquesta possibilitat. De fet, abans que el Govern Sánchez es posés a caminar ja li van atribuir un pecat original: el suposat preu que hauria de pagar pel suport del PDECat i d’ERC a la moció de censura que va tombar Rajoy. Aquestes veus no callaran. Però cal replicar-los recordant que tota negociació s’obre amb l’afany de caminar cap a determinats objectius, i que en aquest camí les dues parts es veuen obligades a fer concessions. Aquest és l’abecé de tota negociació, i qui no ho vegi així és que no comprèn el significat del terme.

El Govern Sánchez ha acreditat la seva valentia tot just estrenar-se. Va convidar el Aquarius, rebutjat per Itàlia, a desembarcar en un port espanyol els refugiats que transporta. I no li va tremolar el pols a l’hora de prescindir del ministre de Cultura implicat en un assumpte de frau fiscal. Governar és prendre decisions, encara que descontentin part de l’electorat.

Creiem que el Govern té a l’abast l’acostament a Catalunya dels polítics presos, i que cal suposar que en res no entorpiria el procés judicial. Creiem a més que aportaria un primer i clar signe de distensió, abonant el futur diàleg entre la Generalitat i l’Estat. L’Executiu ho sap i hi ha signes que podria prendre una decisió en aquesta línia a finals de mes, quan es tanqui la interlocutòria del sumari. Creiem a més que la presó preventiva s’està allargant molt, que la seva argumentació és discutible, i que, sense alterar la marxa del procés judicial, bé podrien concedir-se llibertats provisionals i esperar a la sentència del judici per saber si els encausats han de tornar a presó o no.

Aquesta decisió ja no correspondria al Govern, sinó als jutges. Però, òbviament, seria un altre gest a favor d’una distensió indispensable per tornar Catalunya i Espanya a un millor clima de convivència.