La Vanguardia (Català-1ª edició)
El linx Litio o com un miracle acaba en decepció
La notícia recent de l’arribada d’un linx ibèric em va omplir d’il·lusió. Vingut del sud de la Península, després de travessar-la, un fet només a l’abast d’una espècie tant increïble com aquesta. Però la il·lusió inicial per una situació difícilment repetible que obria la porta a engegar un projecte de recuperació al nostre país s’ha convertit en una decepció. La decisió de retornar-lo cap al sud és d’aquelles de les quals cal penedir-se.
En primer lloc, el fet que aquest linx hagi arribat fins a Catalunya i s’hi hagi establert suposa un comportament natural. Un projecte de recuperació ha de respectar els moviments dels individus alliberats si formen part del seu comportament natural o no posen en perill l’individu. La major part de depredadors fan llargs moviments perquè són molt territorials i per evitar la consanguinitat. Per tant estava clar que els linxs alliberats al sud es mourien, i molt.
En segon lloc, l’animal estava plenament establert, feia setmanes o mesos que era a la zona, caçava i tenia bona salut. El llarg viatge l’havia portat a una zona on la supervivència era real salvant tota mena de perills en el recorregut. Per tant, és molt discutible que ara es trobés en perill.
En tercer lloc, és clar que no es podria reproduir, però justament aquest fet era el que obria la porta a la recuperació de l’espècie al nostre país. Només calia afegir-se al projecte Iberlince i iniciar un nucli reproductor a Catalunya. Estendre el projecte territorialment també el fa menys vulnerable.
A Catalunya hi ha un extens territori apte per acollir el linx ibèric, una bona part pertany a la Xarxa Natura 2000. Mentrestant en l’ecosistema es multipliquen espècies que es reclama controlar. El controlador natural no hi és.
El territori apte hi és, l’oportunitat hi era. Calia il·lusió i em sembla que per part de qui ha pres la decisió no hi ha sigut. El juny del 2018 el linx ibèric s’ha extingit per segona vegada a Catalunya. No en podem estar orgullosos.
JOSEP COSTA
Biòleg especialitzat en gestió de fauna salvatge