La Catalunya oblidada

Si a vostè li diguessin que a les quatre comarques de l’entorn de la seva residència l’única inversió de gran magnitud dels propers cinquanta anys serà la d’unes centrals nuclears, estaria satisfet encara que no sigui contrari a l’energia nuclear? Estic segur que no. Doncs això és el que els ha passat en mig segle a les Terres de l’Ebre, les comarques catalanes de l’Ebre. Convido el lector i les autoritats a un repàs mental a la recerca d’inversions de magnitud important a la zona. En pot estar segur: no en trobarà capa les quatre comarques, llevat de les nuclears d’Ascó. Les de Vandellòs ja són al Baix Camp, però al límit amb la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.

Un altre repàs: la Cambra de Comerç de Barcelona i Foment del Treball van publicar recentment llistes d’infraestructures i serveis necessaris a Catalunya. Mirin si hi apareix alguna cosa d’aquelles comarques.

Quan els governs d’Espanya i de Catalunya inicien el seu camí val la pena posar en evidència que hi ha una zona que gairebé “no existeix” per a les inversions públiques, i per descomptat tampoc per a les privades importants. S’han fixat que l’autovia A-7 arriba pel País Valencià a la Jana i es construeix fins al límit nord de la província de Castelló, i per la part catalana s’atura a l’Hospitalet de l’Infant? Curiós! El tram que falta és precisament el de les comarques de l’Ebre. La xarxa ferroviària continua sent de via única, la qual cosa impedeix de millorar el servei de trens. A la N-340 s’ha aconseguit reduir els accidents, la qual cosa està bé, però a costa de convertir-la en un bulevard de línia contínua i rotondes en què el ritme de viatge és de tortuga i és impossible avançar. Una obra tan petita comparada amb d’altres com un nou pont a Tortosa fa molts anys que està en llista d’espera i no li arriba mai el torn. Altres tipus de serveis tampoc no van a més. N’hi ha prou amb recordar que a l’hospital principal de la zona, el Verge de la Cinta, falta cobrir nombroses places de metges especialistes.

Territorialment les Terres de l’Ebre ocupen la meitat de la província de Tarragona, però, mentre la meitat nord creix, el sud decau, fins i tot perd població. No només es despoblen els petits nuclis rurals sinó les ciutats o poblacions intermèdies. Cap inversió pública ni privada no ha estat important. Urgeix una sacsejada que aporti un canvi a l’economia d’aquelles comarques. Per comparar amb el nord més pròxim, mirem on són el gran complex petroquímic o les zones lúdiques com Port Aventura i els voltants. A l’Ebre les úniques sacsejades han estat les del Castor, amb els resultats coneguts.