La Vanguardia (Català-1ª edició)
La festa més rendible del foc
Els pobles amb baixades de falles apliquen mesures per no morir d’èxit després de l’impuls rebut pel reconeixement de la Unesco
Per un moment es va témer que la festa pogués morir d’èxit. Va ser fa tres anys quan les falles del Pirineu van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Era el reconeixement definitiu a una singular i incombustible festa mil·lenària que té el foc com a únic protagonista. Els més de seixanta pobles de Catalunya, Aragó, Andorra i França que formen la llista dels elegits van ser molt conscients –quan va arribar el reconeixement, el 2015– que aquella declaració de la Unesco canviaria les regles del joc. La festa de les falles va fer un gran salt qualitatiu en popularitat, també a nivell internacional.
Els pobles que il·luminen les seves muntanyes amb aquelles serps de foc, entre la vigília de Sant Joan i a mitjans de juliol, han vist multiplicada en aquests dos últims anys l’afluència de visitants que no volen perdre’s l’espectacle.
L’any passat es calcula que prop de 30.000 persones van presenciar a l’Alta Ribagorça, els dos Pallars, la Val d’Aran o Aragó algun d’aquells descensos de torxes. No havia estat mai tan rendible per al sector turístic aquesta veneració al foc purificador en aquestes àrees de muntanya.
La majoria de zones on es corren o baixen les falles pengen el cartell de complet quan toca celebrar aquesta festa. Aquests pobles s’han vist obligats, des de la declaració de la Unesco, a aplicar mesures per evitar col·lapses, tant en els accessos als nuclis com al far, la foguera situada dalt de la muntanya en què s’encenen les falles abans d’iniciar el descens.
En molts d’aquests nuclis s’hi munta un servei de transport públic a diversos quilòmetres del poble per evitar un embús de vehicles als seus accessos (el col·lapse va ser majúscul l’any de la declaració de la Unesco) i es controla també el nombre de fallaires per garantir la seguretat.
Una de les novetats més significatives d’aquest any (ahir es va inaugurar la temporada 2018 a Durro i Senet) té com a escenari la Pobla de Segur, que correrà aquesta nit les seves falles. Aquest era l’únic poble de Catalunya en què el descens d’aquestes torxes enceses estava vetat a les dones, prohibició que acaba d’aixecar-se. Elles ja poden ser també fallaires.
“Aquesta és una festa molt viscuda i sentida als pobles del Pirineu”, afirma Josep Lluís Farrero, president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, comarca en la qual aquesta tradició està molt arrelada amb deu pobles amb baixades de falles.
L’objectiu de les autoritats locals passa ara, a més de vetllar perquè la festa no es desbordi i mori d’èxit, per rendibilitzar al màxim des del vessant turístic la tirada del reconeixement de la Unesco.
Farrero anuncia que una altra de les novetats d’aquesta temporada és la senyalització dels camins que porten fins als fars, els punts on s’encenen les fogueres dalt de les muntanyes, per obrir nous camins que es puguin recórrer durant tot l’any. A Boí està previst, així mateix, erigir un monument al fallaire.
Cada poble és un món en aquesta festa del foc. En Les, per exemple, s’encén un tronc (l’haro) plantat a la plaça del poble i l’endemà els veïns en recullen les cendres a les que s’atorga propietats purificadores, que guarden tot l’any a les seves cases. Amb aquest foc encès la vigília de Sant Joan es pretenia, així mateix, foragitar als mals esperits. Les cendres de les fogueres també es llencen en horts i finques per assegurar una bona collita.
La dificultat de “córrer” o “baixar” les falles (el terme canvia en funció de la comarca) depèn de la destinació triada. En la majoria de pobles s’opta per torxes poc pesades, el que facilita molt les coses als fallaires més inexperts. Però a Isil (Pallars Sobirà) la festa manté els seus orígens. Les falles poden pesar més de 20 quilos (són troncs) i per baixar per la muntanya s’exigeix una bona forma física, cosa que limita la participació de forasters.
En aquest poble del Pallars Sobirà, en l’últim segle, no s’ha fallat ni un any en la celebració d’aquesta tradició, que el 1991 va ser ja declarada festa tradicional d’interès nacional. “Són les falles més salvatges del Pirineu”, diuen els veïns d’Isil. No hi ha camí marcat per al descens. En molts trams els pesats troncs roden per terra perquè resulta gairebé impossible portar-los a l’espatlla durant tot el recorregut
Les dones ja poden ser fallaires a la Pobla de Segur, l’únic poble que les vetava A la Vall de Boí els camins als fars s’han senyalitzat per ser recorreguts tot l’any