La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els orígens de l’Alaska i en Mario
La mediàtica parella torna a la televisió en un viatge a lees arrels a Mèxic i al barri de Vicálvaro
Descobrir els orígens de la teva parella serveix per conèixer-la millor. I així ho han plantejat l’Alaska i Mario Vaquerizo ara que tornen a la televisió amb la cinquena temporada d’Alaska & Mario, que amb el títol El huracán mexicano, es va estrenar diumenge passat. Amb aquest fil argumental, la parella trepitjarà la terra mexicana d’ella i el barri madrileny de Vicálvaro d’ell, encara que des d’una altra perspectiva. “Els teus orígens determinen la teva personalitat, però no només la casa on vas néixer sinó també els teus familiars i amics”, comenta Vaquerizo, i afegeix: “Encara que Alaska i jo no som persones gens estàndard, tenim uns orígens molt tradicionals, amb una família estructurada basada sobretot en el matriarcat”.
D’ença que lAlaska i en Mario van obrir les portes de la seva vida privada, el reality del canal MTV (que aquest any també es pot veure en obert pel canal recentment rebatejat Paramount Network) ha aconseguit enganxar una audiència fidel que els ha convertit en una de les parelles més mediàtiques d’Espanya. “L’èxit és transmetre veritat”, apunten. A tots dos els encanta la “cultura del reality” que no consideren “televisió porqueria” en absolut, i confien que hi hagi més temporades d’un projecte nascut fa set anys i que els permet a més continuar
“No conec ningú amb més intel·ligència emocional; allà on el posis està bé”
amb les seves carreres. Vaquerizo participa en l’actualitat en el rodatge de la tercera edició de MasterChef Celebrity i aviat començarà una gira amb el grup de les Nancys Rubias mentre prepara, amb l’Alaska, la producció del nou disc de Fangoria, que sortirà el febrer del 2019.
Precisament l’any vinent, al novembre, la parella celebrarà el 20è aniversari del seu casament a Las Vegas, que va tenir lloc uns mesos després que Vaquerizo i l’Alaska es fessin el seu primer petó el 10 de juny del 1999, data que celebren sempre i que enguany ha coincidit (ara fa una setmana) amb l’estrena de la nova entrega del seu reality. Sorpresos pel pas del temps? “Com diu la meva amiga Bibiana Fernández, de tot en fa ja 40 anys”, explica Alaska, que detalla que en aquestes gairebé dues dècades de convivència han viscut els seus alts i baixos i que no està d’acord quan s’afirma que les baralles de parella són bones perquè després ve la reconciliació: “Barallar-se i desil·lusionar-se és una llauna però també és inevitable; el que sí que sé per la meva experiència anterior és que quan no hi ha amor pel mig, aquests conflictes no se superen”.
Per la seva banda, Mario Vaquerizo confessa que tenir com a parella l’Alaska és el millor que li ha passat en la seva vida malgrat aquests alts i baixos: “En 19 anys hi ha moments de tot, petites edats de gel i altres de reconquesta, però les veritables relacions són així, només t’enfades amb la gent que estimes”. També entén, però lamenta, que la seva relació amb l’Alaska sigui qüestionada constantment: “A mi tant me fa que es parli de la meva orientació sexual, però em fastigueja que l’estiguin qüestionant a ella”.
L’Alaska i en Mario estan compenetrats com demostra que, malgrat
“És molt controladora; unes vegades ho agraeixes, però d’altres et treu de polleguera”
ser entrevistats per separat, tots dos coincideixin a destacar el millor i el pitjor de cadascun. “La meva millor virtut i el meu pitjor defecte alhora –assenyala l’Alaska– és que soc massa organitzada i mentalment quadriculada”. I Vaquerizo explica: “És molt germànica i controladora, aspecte que d’una banda agraeixes però que de vegades et treu de polleguera”.
I com és ell? “En Mario té un caràcter formidable, que no vol dir bon caràcter –puntualitza l’Alaska– , però que li serveix per espavilar-se a la vida; no conec ningú amb més intel·ligència emocional que ell, allà on el posis estarà bé”, detalla l’Alaska, que també afirma que últimament s’ha tornat “una mica impacient i rondinaire”.
Tot un caràcter que unes vegades dona vida a Alaska i que d’altres la desespera, com confessa el mateix Vaquerizo: “La meva virtut més gran i el meu defecte més gran soc jo mateix, una persona tan polièdrica que puc passar de la serietat a la bogeria controlada en poc temps, però a mi aquestes coses m’agraden perquè acabo equilibrant-les de manera natural”. Es defineix com una persona “ni blanca ni negra, sinó grisa perla”, a qui li agrada des de Raffaela Carrà fins a Los Ramones, i des de l’òpera al heavy. “No tinc prejudicis ni soc dogmàtic, cosa que em permet nodrir-me d’elements antagònics que em fan més ric com a persona cada dia”.