La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Rei descobreix que el dòlar és espanyol
Els Reis deixen Louisiana com van arribar, a ritme de jazz
El primer dòlar es va emetre a Louisiana el 1792 i, segons es pot comprovar en una exposició oberta a la seu de l’Ajuntament, a Nova Orleans, el signe de la S creuada per dues barres verticals té l’origen en el ral de vuit espanyol. Una de les cares d’aquella moneda tenia gravades dues columnes d’Hèrcules i la cinta amb la inscripció plus ultra. Aquesta i altres curiositats, en clara reivindicació del paper clau d’Espanya en els orígens dels Estats Units, formen part de l’exposició Memòries Recobrades: Espanya, Nova Orleans i el suport a la Revolució Nord-americana, patrocinada per Iberdrola, que els Reis van visitar el seu últim dia d’estada a Louisiana.
Acompanyats pel president d’Iberdrola, Ignacio Galán, Felip i Letícia van fer un recorregut per l’interior d’un edifici, ubicat al cor del barri històric de Nova Orleans, que a final del segle XVIII va acollir el palau del governador espanyol de Louisiana. Tots els objectes històrics presents en la mostra provenen de diversos museus d’Espanya i els Estats Units i junts demostren clarament que les quatre dècades en què van estar unides Louisiana i Espanya van ser fonamentals per al naixement de la nació dels Estats Units. La Corona, amb França, es va posar del costat dels independentistes, reconeixent els seus líders i frenant els britànics. Quan el comissari de la mostra,
Nova Orleans repara l’oblit del paper de la Corona d’Espanya en la independència dels Estats Units
l’historiador i militar José Manuel Guerrero Acosta, ho explicava als Reis, al costat del ministre d’Exteriors, Josep Borrell, va quedar clar que el primer que van buscar els líders de la revolució va ser el suport internacional. L’Espanya il·lustrada els va ajudar i va lluitar amb ells.
La mostra, que és un dels eixos de la celebració del tricentenari de Nova Orleans, reuneix peces històriques que emmarquen les gestes militars i també la vida quotidiana. La peça estrella és El columpio de Goya, cedit pel Museu del Prado; la més curiosa, la bandera britànica capturada per les tropes espanyoles en la batalla de Baton Rouge (1779) i la més impactant, la carta firmada per Bernardo de Gálvez, en què es concedeix la llibertat a una esclava. Com a detall de la presència espanyola en aquest segle: una cistella de jai alai, que esportistes bascos van introduir a Nova Orleans el 1925.
Abans de viatjar a San Antonio (Texas), segona parada del seu viatge als Estats Units que dimarts els portarà fins a la Casa Blanca, els Reis van tancar ahir l’estada a Nova Orleans com van fer quan van arribar: a ritme de jazz. Felip i Letícia van assistir a un acte cultural que va evidenciar la influència de les cultures espanyola, francesa, caribenya i africana a la banda sonora de Nova Orleans. L’espectacle va tenir lloc a l’atri del Museu d’Art i hi va participar el clarinetista Michael White, conegut per la seva contribució al jazz tradicional de Nova Orleans i habitual col·laborador de Wynton Marsalis. L’acte es va tancar, com no podia ser d’altra manera, amb la cançó amb què els Reis van ser rebuts dijous quan van arribar a l’aeroport: When the saints go marching in. En aquesta ocasió, tot i que tímidament i potser per mostrar l’agraïment a una ciutat que s’ha bolcat en la seva visita, fins i tot va semblar veure els Reis moure’s al ritme de la icònica marxa.