La Vanguardia (Català-1ª edició)
EL EPO TATGE
Tarekegn subratlla que queda un llarg camí per recórrer en una malaltia que s’acarnissa en les poblacions més pobres i vulnerables. Patir malnutrició, haver de respirar fum dins de casa, la falta d’higiene i la dificultat per accedir a aigua potable són factors que contribueixen a patir pneumònia.
Atès que és causada per diferents tipus de virus i bacteris, la immunització no garanteix un blindatge absolut. A la regió de SNNP la totalitat de les vacunes assoleixen un 47% de la població infantil, segons l’enquesta de salut d’Etiòpia de l’any 2016.
Tot i que entre el període 20002015 s’han aconseguit avenços, ja que ha descendit un 51% la mortalitat per pneumònia al món, si es compara amb la caiguda d’un 81% de les defuncions per malària en menors de cinc anys, aquests progressos es revelen insuficients.
L’Assefaix forma part del grup de 150 sanitaris que han participat en el pla pilot per verificar l’eficiència del Charm. Després d’una fase de formació, els infermers del districte de Xebedino, on es troba la comunitat de Furra, han invertit fins a vuit setmanes a provar el Charm entre els seus pacients, i ara Unicef està analitzant les dades recopilades. “El que volem comprovar és la seva acceptació entre el personal de salut més bàsic. Considerem que és una bona eina, si bé la solució al problema és global. Requereix tenir treballadors de salut i medecines, i, en els casos en què la malaltia estigui en una fase avançada, poder derivar els nens a un altre centre o a un hospital on els subministrin oxigen i antibiòtics per via intravenosa. També és necessari educar les famílies perquè sàpiguen identificar la pneumònia, una patologia difícil d’explicar, ja que en moltes llengües, com en amhàric, no té nom. No són poques les vegades que confonen els símptomes amb els d’un refredat i porten els seus fills al dispensari quan ja és massa tard”, comenta Haialneix Tarekegn, una doctora amb base al quarter general d’Unicef a Nova York però que viatja per tot el món seguint la implantació d’aquest projecte.
La Lome Roma, la mare de la Tsion, ha anat al consultori de l’Assefaix en companyia de la seva sogra, la Xure Tadesse, una altra peça fonamental en l’engranatge per millorar el benestar de la comunitat. La Xure forma part de l’Exèrcit Femení, una xarxa de voluntàries impulsada pel Govern que dediquen el seu temps lliure a informar els veïns sobre temes de salut i higiene. La Xure manifesta que la seva missió és molt gratificant perquè a la mínima que detecta menors amb signes de tenir alguna malaltia o sense vacunar suggereix a les seves mares que els portin al dispensari, i pot observar en primera persona com milloren. Si no fan cas dels seus consells avisa els treballadors de la salut.
Els consultoris més bàsics, el primer esglaó en el sistema sanitari etíop, funcionen amb dues persones. El dia que un aten la consulta l’altra fa visites a domicili. “Després que la Tsion fos diagnosticada amb pneumònia vaig anar a veure-la tres vegades a casa seva per assegurar-me que li donaven correctament l’amoxicil·lina”, diu l’Assefaix. En l’últim control, a més de verificar amb el Charm que no superava les 50 respiracions per minut, l’Assefaix va aprofitar per comprovar que la nena estava ben alimentada mesurant-li el perímetre del braç amb una cinta. Els més de dotze centímetres que marcava aquest braçalet mètric confirmaven que la Tsion no patia desnutrició.
“A més de donar-li el pit, ja pren cereals i patates”, apunta la mare, que té una altra filla de vuit anys. El fet de conrear un hort generós en què hi ha una mica de tot i de tenir una vaca i una cabra és garantia de poder menjar tres vegades al dia a pesar de mantenir una dieta en què la proteïna animal és pràcticament inexistent.
Fora del dispensari van arribant més mares amb les seves criatures. La infermera posa a prova el Charm i descarta nous casos de pneumònia fins que apareix la Karia Usman, de 25 anys, amb la seva primera i única filla, la Hanan, de cinc mesos. Explica que la menuda tus i té febre. Els temors es compleixen: l’artefacte indica 54 respiracions per minut. L’Assefaix agafa una pastilla d’amoxicil·lina, la dilueix en aigua i l’hi dona a la nena per mostrar a la mare com ho ha de fer a casa.
La doctora Tarekegn apunta que deu pastilles, la dosi per als nadons, costa 20 cèntims d’euro, mentre que per als nens de dos a cinc anys en costa 40.
De les parets grogues del consultori pengen multitud de cartells amb dades com la incidència de diferents patologies, la població de Furra (6.670 persones, 1.362 llars i 1.041 nens de menys de cinc anys) o les pautes d’higiene que s’han de transmetre als veïns. També treu un paper en què consta que dels 36 casos de pneumònia del 2014 es va passar als 15 el 2017.
L’Assefaix, que ja fa tretze anys que treballa en aquest dispensari, remarca que l’educació ha estat la millor teràpia. Tant ella com les integrants de l’Exèrcit Femení organitzen xerrades per inculcar qüestions essencials, com tenir la cuina fora de les dependències on dormen per no respirar fum durant el descans, evitar que el bestiar entri a les cases, alletar els nadons, construir latrines, rentar-se les mans... La pneumònia busca els més febles.
La Xure, l’àvia de la Tsion, també ha posat el seu granet de sorra perquè les coses millorin a Furra. Malgrat que no va acabar la primària, sap llegir i escriure, parla amhàric i sidamigna i és discreta i diplomàtica, qualitats necessàries per entrar a casa dels altres i demanar-los, de bones maneres,que canviïn els hàbits. Per això va ser escollida coordinadora d’un equip de 38 dones de l’Exèrcit Femení. Aquest càrrec no remunerat implica visitar periòdicament les famílies per assegurar-se que els més petits estan ben nodrits i que han estat vacunats. Si sospita que pateixen alguna patologia els envia al centre de salut. Cada quinze dies es reuneix amb el personal sanitari per explicarlos els avenços i les coses que no funcionen.
La Xure també està a l’expectativa dels resultats del pla pilot del Charm. Si, com s’intueix, són positius, si els sanitaris consideren que és el sistema més útil per detectar la pneumònia aquest artefacte pot contribuir a fer que les 31.4000 vides de nens que aquesta infecció s’endú cada any a Etiòpia baixin el màxim possible.
L’aliança entre Unicef i la Fundació La Caixa té com a objectiu combatre la pneumònia per mitjà de la innovació L’aparell compta les respiracions de la Hanan: 54 per minut, una dada que indica que la nena pateix la infecció