La Vanguardia (Català-1ª edició)
La perdició de Puccini
Connexió Porto-Barcelona per seguir ‘Manon Lescaut’ al Liceu
A la plaça de la Perdició de sobte es va acabar el futbol i va començar l’òpera. El Largo da Perdição, com es denomina oficialment en portuguès aquesta plaça de Porto, encara que gairebé ningú no l’anomeni així, va passar en 24 hores d’estar plena de seguidors fervorosos de la selecció de Cristiano Ronaldo en el seu duel contra Espanya a convertir-se en un apartat escenari atlàntic de la iniciativa Liceu a la Fresca. Dins dels 230 espais a l’aire lliure de diversos països als quals va arribar l’edició d’aquest any es van incloure les dues ciutats portugueses més grans. Així, l’auditori de carrer de Porto on divendres calia estar dret i fer-se lloc davant la pantalla gegant per seguir el Mundial, ahir tenia una mica menys d’un centenar de cadires que abans de la connexió amb Barcelona a través del segon canal de la televisió pública, RTP2, ocupaven els teleespectadors del Croàcia-Anglaterra. Hi havia qui com la Maria havia decidit passar una nit de televisió a l’aire lliure, amb el doble programa de futbol i òpera, tot i que abundaven més els que només volien saber de la pilota. Així al final del partit van marxar immediatament mentre començava a arribar algun aficionat al bel canto i uns turistes anglesos se sorprenien davant la poc freqüent combinació de la nit que va acabar amb Manon Lescaut de Giacomo Puccini.
Les conseqüències de l’intens boom turístic dels últims anys han actualitzat les tradicionals connexions de Porto amb Barcelona, dues ciutats industrials en lluita històrica contra el centralisme de les capitals respectives, un plet que, tot i això, en el cas portuguès no conté cap rivalitat de caràcter nacional. La Barcelona de la Rambla que a través de l’escenari del Liceu va sortir ahir a l’urbs del nord portuguès ho va fer en un dels seus cors turístics, al costat de la torre dels Clergues i la llibreria Lello, que va inspirar l’autora de Harry Potter.
Al Puccini jove li hauria encantat veure ahir alguns espectadors portuguesos fumar sense parar gaudint del muntatge de Manon Lescaut, que amb l’adaptació del relat fent-lo passar per l’illa d’Ellis, i la protagonista d’emigrant a la porta d’entrada als Estats Units, va connectar amb l’ànima lusitana de l’èxode. Però el principal diàleg era el que establia entre el Puccini de les seves tràgiques protagonistes i el llibre de l’escriptor romàntic portuguès Camilo Castelo Branco amb l’explícit títol d’Amor de Perdició, que dona nom a la plaça en què va sonar la Manon.