Simpatia per la resistència

La ultradefensiva Islàndia es torna a emocionar en el debut en un Mundial

El seu futbol rudimentari, de subsistència, sense subtileses tècniques ni tàctiques no és el que enamora d’Islàndia. Allò que enganxa tothom és la seva interpretació, l’entusiasme i la solidaritat en el desenvolupament d’un pla simple i la commovedora comunió dels futbolistes amb els seguidors. El país amb menys habitants que ha aconseguit la classificació per a una fase final de la Copa del Món va posar de manifest de bon començament que no ha anat a Rússia a fer de comparsa. Fa dos anys Islàndia va ser la gran sensació de l’Eurocopa superant la fase de grups i assolint els quarts després d’eliminar Anglaterra. Ahir la selecció nòrdica va tornar a esgrimir l’ADN viking, un caràcter ordenat i contracultural, en un estadi on s’hi va aplegar més del 3% de la població del país.

Potser la celebració dels futbolistes amb els aficionats quan va acabar el partit, el ja popular i plagiat ritual amb coreografia i crit viking, no hauria resultat tan eufòrica si Messi hagués transformat el penal a la segona part. Hannes Halldorsson va ser designat millor jugador del partit per haver refusat el llançament de l’astre argentí, que, tot sigui dit, va ser força dolent. La trajectòria ascendent del porter islandès, de 34 anys, és paral·lela a la de la seva selecció. El 2005 jugava a futbol com a aficionat, pesava 105 quilos i va ser rebutjat per un equip de la quarta divisió, un nivell ínfim tenint en compte que la màxima competició a Islàndia equivaldria a una Tercera Divisió espanyola.

Islàndia va tocar fons amb una derrota contra Liechtenstein (3-0) que li va impedir de jugar l’Eurocopa del 2008. Es va reconstruir de manera espectacular. Igual que el seu porter, que va passar de la idea de penjar els guants a convertir-se en professional. Ahir va tocar el cel desbaratant el penal de Messi, però no va ser una aturada de cinema, la seva professió durant molt de temps perquè fins al 2012 no va viure del futbol. Halldorsson és cineasta. Entre altres produccions, ha dirigit el videoclip del Mundial que es difon al país amb el títol Saman (junts). “Volíem fer un anunci que emocionés la gent, una cosa que els recordés que estem junts en aquest viatge. Podem ser només 11 al camp, però no ens trobem mai sols, tots els islandesos són al darrere”, explica.

Una estadística condensa el que va ser el debut d’Islàndia en un Mundial. Mentre l’Argentina va completar 659 passades i va tenir la pilota un 72% del temps, els de Heimir Hallgrimsson amb prou feines van fer 126 passades. “Cal donar tot el crèdit a l’equip perquè no és fàcil defensar durant 90 minuts contra l’Argentina”, va explicar el seleccionador sense amagar que el pla no consistia en res més que en una defensa a ultrança. Li van preguntar si els seus futbolistes poden gaudir jugant d’aquesta manera. “Sincerament, jo em penso que sí”, va respondre. “Nosaltres tenim una identitat molt clara i tothom entén com cal jugar. Tots gaudeixen més jugant així si en traiem alguna cosa que no pas fent-ho d’una altra manera i perdent”.

HANNES HALLDORSSON El porter islandès, millor jugador del partit, va pensar a penjar els guants quan pesava 105 quilos

LAVANDEIRA JR / EFE Els jugadors celebren l’empat amb l’afició d’Islàndia al final del partit