La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’alliberament de Costa
El davanter troba per fi el seu hàbitat a la selecció espanyola i guanya la prova del nou
Veient-ho així, de prop, ningú no diria que al camp Diego Costa és un poltre salvatge. Parla amb pausa tot i que deixa caure algun improperi, una prova més de la seva adaptació al país que el va acollir ja fa molts anys. Dòcil després de passar per la dutxa, gaudeix del seu primer postpartit de felicitat amb la samarreta d’Espanya. La joia li va arribar en el partit 21 com a internacional. Fins al seu doblet contra Portugal el davanter havia estat un jugador encotillat, com si portés una camisa de força i no se’n pogués desprendre. Un futbolista fora del seu hàbitat, un home descompassat amb la resta de l’equip, un atacant que tocava el tambor mentre al voltant ho feien els violins. A Sotxi el blanc-i-vermell es va treure una espina que
LA SEVA MILLOR ACTUACIÓ “Davant Portugal vaig fer el partit que no només jo, sinó també la gent, esperava”
EL RECONEIXEMENT “Estic molt agraït a Lopetegui perquè sense ell no seria aquí, va confiar en mi en un mal moment”
portava clavada al cor.
Una daga que se li va incrustar fa quatre anys a la seva terra natal, al Brasil. Concretament a Salvador de Bahia. Aquella tarda nefasta per a ell i el seu equip la roja en va caure 5-1 contra Holanda i el futbolista va rebre un insult de manera permanent per part dels aficionats brasilers: “Viado, viado”. Directament li cridaven homosexual per haver decidit jugar amb el seu país d’adopció i no pel d’origen.
“Són coses que passen i ja estan oblidades –comença el davanter–. Per sort em quedo amb el que va passar contra Portugal. Va ser una llàstima perquè no vam aconseguir la victòria. La teníem a prop però me’n vaig anar feliç per poder marcar dos gols. És una gran sensació. Sobretot per haver fet el partit que no només jo esperava, sinó que també la gent i els meus companys esperaven. S’ha demostrat que aquest equip se sap aixecar i que té força”.
Per a ímpetu el de Costa, que suma 9 gols amb Espanya. Està sent ara quan per fi s’està adaptant a l’equip i l’equip s’està adaptant a les seves característiques. En aquest sentit cal subratllar que en l’amistós contra Tunísia i també divendres a Sotxi, Busquets l’ha buscat i l’ha trobat amb pilotes en profunditat. Senyal que sap interpretar els seus moviments. No com abans, quan ell anava per un costat i els altres al contrari.
Per això un dels debats en la selecció era qui havia d’ocupar el lloc de nou, una pugna que ha guanyat el de Lagarto. Amb Morata absent, hi havia qui apostava per Aspas o Rodrigo, però ells no tenen els galons de Costa. L’hispanobrasiler, en el moment de recollir afalacs, no s’oblida de Julen Lopetegui. “Li estic molt agraït perquè si avui estic aquí és per la seva confiança, vaig passar un moment dolent amb el Chelsea, em van fer una putada i després vaig estar sense jugar uns mesos. Sempre em va fer confiança, però sobretot en aquell moment. Em va donar la mà. Ha estat una pena la seva sortida. Tant de bo la selecció continuï fent coses interessants també sense ell”, concedeix Costa.
El matalasser té un motiu extra de felicitat aquests dies, la continuïtat en el seu club d’Antoine Griezmann, amb el qual forma una parella molt complementària. “No ho ha tingut fàcil per prendre la seva decisió. Vaig parlar amb ell i em va dir que tenia molts dubtes perquè el va venir a buscar un gran equip com el Barça, amb Messi i amb gent amb qui fa molta il·lusió jugar. Sortir podia ser un repte nou per a ell com quan jo vaig marxar al Chelsea, però per sort continuarà amb nosaltres. A l’Atlètic la gent l’estima molt. Ha pres la decisió correcta”, diu Costa.
Però de moment la seva ment és al Mundial i a continuar marcant. En funció dels resultats el goal average pot ser molt important per definir les places del grup i el davanter llança un avís referent a això. Millor que ningú no ataqui Cristiano Ronaldo. “Tant de bo fos com ell perquè contra més el critiquen més gols fa. Cal deixar-lo tranquil perquè això és millor per als rivals”. El missatge també se’l podien aplicar al mateix Costa, a qui ara enalteixen al Brasil. “Entre la lleugeresa dels seus col·legues i la seva fúria intempestiva, sembla un lluitador d’arts marcials mixtes perdut al mig de ballarins, però per a Espanya això no és dolent”, va publicar el diari O Globo en una anàlisi que firma Sergio Luz.
Han canviat molt les coses.