Poulsen i un penal fallat tomben el Perú

El Perú, que no arribava a la fase final d’un Mundial des d’Espanya’82, i Dinamarca, classificat a la repesca a costa d’Irlanda, tenien l’oportunitat de continuar la línia de França contra un rival ben assequible. Al Mordòvia Arena de Saransk, però, els sud-americans no van aconseguir trobar el camí del gol. I els vikings vermells van aprofitar una de les poques ocasions que els va donar la tarda.

L’entrenador peruà, Ricardo Gareca, va mirar d’aprofitar les seves oportunitats deixant a la banqueta el millor dels seus homes, el davanter del Flamengo Paolo Guerrero, que no sembla que hagi agafat la forma després d’un llarg cas que li pot costar la inhabilitació per un positiu de cocaïna. L’atac peruà va quedar en mans de Jefferson Farfán, davanter del Lokomotiv de Moscou, i amb això ja s’havia guanyat la meitat de la grada.

El partit va ser un tu a tu des del principi, amb els peruans trenant atacs que no aconseguien sorprendre el porter danès, Kasper Schmeichel (Leicester City), i amb els danesos Christian Eriksen (Tottenham) i Lasse Schöne (Ajax) provant xuts llunyans, de falta directa o des de la frontal de l’àrea.

La gran oportunitat per als sudamericans la va donar el gran infiltrat d’aquest campionat: el VAR. El col·legiat gambià Bakary Gassama va demanar l’ajuda electrònica al minut 43, quan Cristian Cueva va caure a l’àrea. Després de visualitzar les imatges va decretar penal en una falta de tota manera gens clara. El mitjapunta del São Paulo i ex del Rayo Vallecano va agafar la pilota i es va dirigir als onze metres disposat a avançar el seu equip.

La sort del futbol, però, no va voler que el VAR s’emportés uns llorers reservats fins aquest Mundial als éssers humans. Cueva, tot emoció, va llançar la pilota als núvols mentre Kasper, amb la mirada perduda i desconcertada, només semblava donar les gràcies.

Els danesos ho van anar provant en comptagotes i a la contra. I en van aprofitar una al minut 58, quan Yussuf Poulsen va acabar un ràpid atac iniciat per Eriksen, el més talentós dels seus. El migcampista de l’RB Lepzig va batre per sota Pedro Gallese (Tiburones Rojos) i es va emportar tot el pastís.

Gareca va fer sortir Guerrero per restaurar la igualtat. La seva presència va comportar calma i concert en l’atac peruà, però la sort no els va anar de cara i després el cansament els va dominar.

A més, quan els peons s’avancen massa el rei sempre queda desprotegit. Fins i tot van tenir la sort que Eriksen no augmentés el compte en els seus últims duels amb Gallese.