La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pelé, Romário, Ronaldo...
Neymar reapareix en escena: El Brasil vol espolsar-se els dimonis del 2014
Diu Neymar (26):
–Amb mi al camp, allò no hauria passat.
I qui l’escolta només pot assentir. Qui ho sap? La de Neymar és una hipòtesi. I aquell partit, aquell desastre, no tornarà: es va jugar el 2014.
El recorda, lector? Ens referim a l’1-7 que els alemanys van clavar als brasilers en les semifinals del Mundial del Brasil.
Quina vergonya per a la pentacampiona.
I cert, Neymar no va jugar aquell partit. Es trobava a l’ambulatori, refent-se de la fractura a una vèrtebra lumbar, cortesia del colombià Camilo Zúñiga. Per això proclama: –Amb mi al camp... Aquell dia, davant els alemanys i sense Neymar al camp, el Brasil va sortir escaldat. No havíem vist mai una cosa així. Vam veure David Luiz i Dante tremolant, totalment alienats. No encadenaven un passi. No aconseguien tancar la porta. Durant vint minuts, Alemanya va fer el que va voler.
Aquella tarda, el Brasil va abandonar la carrera cap al títol. I van aparèixer els escèptics. Serà Neymar, algun dia, una icona al nivell de Garrincha, Pelé, Romário o Ronaldo? Són referents, llegendes que, quan els corresponia, van conduir el Brasil al campionat mundial. Ja ho veurem. Ara per ara, tot el que Neymar ha fet en un Mundial és treure’s el mort de sobre. “Si el 2014 vam caure davant els alemanys, és perquè jo no era en el camp...”, ve a dir.
Avui, davant els suïssos, Neymar tindrà l’oportunitat de reivindicar-se. En realitat, són molts els motius pels quals s’ha de reivindicar. La seva és una figura controvertida, atapeïda de sortides de to i exercicis d’egolatria. En una sola temporada a París, ha deixat el PSG fet pols.
En el seu adeu, l’estiu passat, Neymar li va prendre el pèl al Barça, que continua empantanegat en aquell assumpte: Dembélé no arrenca i Griezmann s’ha transformat en una figura hamletiana. I a París, el brasiler es va barallar amb Cavani, li va complicar la vida a Unai Emery i va acabar trencant-se un dit del peu, tancant així la seva temporada a la lliga francesa i a la Champions.
I després se li’n va anar la mà. Mentre el seu equip s’esllanguia a Europa, Neymar es deixava retratar al Brasil, ballant a la pota coixa sobre la seva cama bona i plantejant-se si tornaria o no a París: el disgusten el clima i la seva gent.
Què farà? No se sap encara. Ignorem si continuarà jugant al PSG o si volarà a Madrid, on l’esperen Cristiano Ronaldo i Lopetegui.
Ara per ara, Ronaldo li aconsella que estigui pel que ha d’estar en aquests moments:
–El Mundial, pensa en el Mundial –li ha recomanat el fenómeno aquests dies.
Al cap i a la fi, això és futbol. Un esport d’equip en el qual ha de prioritzar el col·lectiu, per sobre de vedetismes, insolències i criaturades. Una cosa que ja se sap, però que en algunes ocasions oblidem.
“Amb mi al camp, no hauria passat”, diu Neymar, recordant l’1-7 contra Alemanya