La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Em vaig plantejar la retirada”
Andrea Dovizioso (Forlì, 23/III/1986) és l’últim guanyador en el Circuit de Barcelona. Un triomf que el va impulsar cap a la lluita pel títol del 2017 amb Marc Márquez en un apassionant desenllaç. Un any després, el de Ducati busca avui, des de la primera fila (3r), un altre trampolí català per erigir-se en el principal oponent del
93. En conversa amb La Vanguardia, Dovizioso reflexiona sobre el seu moment, la seva maduresa i els seus rivals.
Aquests dies s’ha parlat de la possible retirada de Dani Pedrosa, amb la seva mateixa edat (32). Vostè se l’havia arribat a plantejar mai? L’any passat, no, esclar. Però anys abans aquest pensament et passa pel cap, perquè depèn de com t’hagi anat la teva carrera. Si ets un pilot habituat a guanyar o a jugar-te campionats i no aconsegueixes ser competitiu, després de tants anys competint et dius: “OK, podria pensar a retirar-me”. Sí, jo ho he pensat. També perquè soc un pilot que fora del Mundial no viu pas malament. Soc molt afortunat, he tingut l’oportunitat d’haver competit en el Mundial, d’haver guanyat un títol [de 125cc, el 2004], d’haver-me jugat un campionat de MotoGP... i aquest és el meu somni. Però si no tens la possibilitat de disputar un títol, si passes molts anys sense resultats, qualsevol dia pots decidir retirar-te i voler fer altres coses.
Quan en va estar temptat? De retirar-me del tot mai vaig ser-hi a prop, però hi va haver anys difícils, en els quals has de prendre decisions com canviar d’equip, o en els quals no vas bé, no estàs còmode, i comences a preguntar-te què fer...
Ara Aleix Espargaró ha estat pare (de bessons). Tenir un fill –de 8 anys en el seu cas, la Sara–, el fa perdre instint per pilotar i arriscar menys a la pista? No, per a mi mai no ha estat una cosa negativa, només positiva. Quan tens un somni veritable d’obtenir resultats, tot el que hi ha al teu voltant no et crea una sensació negativa. Mai. La Sara ha estat una motivació per a mi, no un fre.
El subcampionat del món 2017 en què l’ha canviat? Si tens aquesta experiència i la mentalitat oberta, tens la possibilitat d’entendre les coses perquè t’ajudi a viure millor, a estar més tranquil. I en conseqüència obtens millors resultats.
Ha redescobert un nou Dovi? No, això és típic dels periodistes. Busqueu els motius de per què un pilot fa bons resultats. Error. Quan arriben resultats importants en aquests nivells és sempre per una suma de factors. Això m’emprenya perquè els periodistes parlen com si Dovizioso no hagués fet res en el passat i ara, alehop, és un que es pot jugar el títol. És una ignorància periodística: si no guanyes un Mundial ets un de tants.
Vostè no s’havia jugat un títol de MotoGP en nou anys fins a la temporada passada... Però abans de córrer amb Ducati vaig fer molts resultats importants... La gent no ho recorda.
En la seva actual posició, 4t del Mundial a 29 punts del líder, es veu lluitant pel títol? Sí, per què no? Com l’any passat, som molts els que podem fer-ho.
Márquez deia que, de tots, vostè és el rival més perillós... M’alegra molt tenir aquesta consideració d’ell. Marc és el més fort en l’actualitat i que pensi això de mi m’omple d’orgull. Però no som només Marc i jo els que ens juguem el títol. Hi seran els Yamaha i Zarco...
Marc és el rival més dur? És difícil de dir quan a la pista hi ha Valentino, Maverick, Dani... Cada un és més fort que un altre en determinats aspectes.
En què és singular Márquez? És el més fort en molts aspectes. En velocitat explosiva és fortíssim, en estratègia, mentalitat, corrent en moll... És difícil de batre perquè és fort en moltes situacions.
“Márquez és el més fort en més aspectes de la cursa, i això el fa més difícil de batre”