La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pel mar volen els vaixells
Les condicions perfectes i l’espectacle, immillorable. Barcelona s’acomiada avui de la segona visita de les Extreme Sailing Series a la ciutat després de l’estrena de fa un any. I ho fa amb una edició millorada i ampliada en què tant les condicions meteorològiques com les instal·lacions i el públic estan contribuint a l’èxit.
Amb vent de garbí que ha oscil·lat entre els 5 i els 20 nusos, l’espectacle estava garantit des de la jornada inaugural de dijous. I estava, sobretot, servit per als centenars d’espectadors que s’han acostat –avui encara es pot fer, amb regates matí i tarda– al race village ubicat a la plaça de la Rosa dels Vents, al costat de l’hotel W, d’accés lliure. Perquè els vents de component SO han permès muntar el camp de regates en paral·lel a la línia de costa de l’escullera.
És el que els organitzadors d’aquest circuit denominen el seguiment en estadi. Perquè el balcó sobre el mar del village és liteno ralment una grada sobre una competició que es disputa a pocs metres. Fins al punt que es poden sentir algunes de les instruccions dels patrons a la tripulació.
Les Extreme Series estan dissenyades, precisament, per acostar la vela al públic i fer-ne un gran espectacle en viu. I per això n’hi ha prou amb fer que les regates es disputin el més a prop possible de la costa i habilitant miradors d’excepció. També cal oferir una competició diferent i emocionant, i d’aquí ve l’aposta que van fer els seus creadors, la firma OCSport, ja fa més d’una dècada, pels catamarans més veloços i per equips de prestigi i tripulacions amb experiència en les principals regates i circuits internacionals i en els Jocs Olímpics.
Primer van ser els multibuc de la classe Extreme 40, de 12 metres d’eslora, creats per a l’ocasió partint de l’àgil classe olímpica Tornado. Una embarcació capaç de navegar a 40 nusos (75 km/h). Van ser els reis de les sèries entre el 2007 i el 2015, quan les Extreme Sailing Series es van avançar a la Copa de l’America en la promoció dels catamarans amb hidroales, que els van convertir en autèntics vaixells voladors.
Es van triar els GC32, de 10 metres, amb una tripulació, un aparell i una superfície vèlica similars als seus antecessors, però amb unes orses que els permeten desafiar la navegació convencional i elevar-se per sobre de l’aigua amb només 7 nusos de vent. Malgrat que la fricció amb l’aigua es redueix a la mínima expressió, la velocitat màxima d’aquests catamarans continua limitant-se als 40 nusos, tot i que la seva espectacularitat és molt més gran.
Als GC32 s’hi va afegir l’any passat la flota de Flying Phantom, un catamarà de 5,5 metres i dos tripulants, que aquesta temporada també s’ha dotat d’hidroales perquè es pugui enlairar. Com els tradicionals patins de vela, aquestes embarcacions surten des de la sorra de la platja de Sant Sebastià on estan encallats.
Si bé l’enginyeria nàutica ja va començar a experimentar amb hidroales fa un segle, els materials actuals són els que han permès el seu desenvolupament en la competició amb vaixells impulsats només pel vent. El funcionament es basa en dues orses retràctils i independents en forma de J a cadascun dels cascos que permeten al catamarà elevar-se sobre totes dues, o sobre una de les dues quan navega escorat. Al darrere, els dos timons –també un per casc– tenen forma de T invertida per oferir més estabilitat.
La competició es completa amb la destresa i l’experiència d’uns equips i patrocinadors que són assidus dels principals circuits, com ara el suís Alinghi, l’austríac Red Bull ,el SAP danès o l’Ineos britànic. Als quals s’hi han afegit projectes com són el Team México ol’ Spanish Impulse, que es va estrenar a Barcelona l’any passat i que ha tornat a la competició enguany en la regata catalana amb una tripulació totalment renovada liderada pel càntabre Diego Botín. L’equip l’impulsa la Fundació de Navegació Oceànica de Barcelona, que esmerça tots els seus esforços en aquesta competició després de l’ajornament de la Barcelona World Race.
La batalla a les aigües barcelonines ha enfrontat el SAP, que arribava com a líder de la general després dels dos primers actes (Masqat a Oman i Riva del Garda a Itàlia) i l’Oman Air, guanyador de l’any passat en aquesta prova que ha tornat a demostrar el coneixement i domini del litoral català. Han estat els equips que calia derrotar.
Sense coneixement previ de l’embarcació, l’Spanish Impulse ha sabut defensar-se a la perfecció i ha aconseguit uns excel·lents parcials. Botín no va dubtar a veure aquesta competició com un pas previ a un nou projecte espanyol per a la Copa de l’America.
A Flying Phantom, la representació local va a càrrec dels catalans Jordi Booth i Joan Costa, que formen l’equip Red Bull de la classe després de proclamar-se campions de Catalunya de catamarans fa menys d’un mes a Castelldefels. Per a ells, les Extreme Sailing Series també són un primer salt de la vela lleugera a un gran circuit professional que no volen desaprofitar.
Les Extreme Sailing Series s’acomiaden avui de Barcelona amb les últimes mànegues davant
l’hotel W