La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Europa ha de respondre a Trump amb mà dura”
Davant el rosari d’aranzels impulsats pel president dels Estats Units, Donald Trump, Pol Antràs (Barcelona, 1975) s’inclina per analitzar-ho com a fases d’una negociació per reformular la seva relació comercial amb la resta del món. Expert en comerç internacional, catedràtic d’Economia de la Universitat de Harvard i impulsor del Col·lectiu Wilson –proper al sobiranisme–, avisa poc abans de participar en la XXI trobada d’economia aplicada: “Tots hi perdem amb el ‘jo protegeixo, tu protegeixes’”.
Com cal prendre’s la política aranzelària de Trump? És seriós i una mica perillós. Sens dubte, el que està fent Trump no té precedents. Parteix de la visió que molts dels acords comercials que han firmat els Estats Units en els últims 20-30 anys potser van ser massa generosos amb els altres països. Trump ha capitalitzat el descontentament en segments de la societat americana i ho fa servir per renegociar aquests acords. Si ho veus tot com una negociació, per treure el millor acord possible, ha de tensar la corda.
L’està tensant i generant molta alarma. No crec que el TLC (tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord) corri el perill de trencar-se, ni que els Estats Units arribin a sortir de l’Organització Mundial del Comerç, però com encara estem en aquesta fase en què cada dia surten nous aranzels... Com qualsevol negociació, pot arribar a un punt de ruptura, en què s’aturi un acord.
Trump continuarà amb l’escalada? Com més costoses siguin les amenaces que pot posar sobre la taula, més poder de negociació pot tenir. Tot i que aranzels com el de l’alumini i l’acer són supercostosos: els guanyadors són pocs i els perdedors, molts.
Quin ha de ser el paper d’Europa, de la Xina? Si parteix de la premissa que Trump simplement està negociant, prendre represàlies amb aranzels propis no em sembla mala idea: “Si vols jugar fort, doncs juguem fort”. I, sens dubte, Europa i la Xina tenen moltíssims mecanismes perquè Trump s’adoni que hi ha certes polítiques que poden fer molt de mal als Estats Units. Cal respondre amb mà dura. És part de la negociació. Però avui és més complicat, perquè dos terços del comerç mundial són béns intermedis, parts components.
Ho estan fent? Ningú no està claudicant. Però tampoc no vol dir que això no acabi amb favorables variacions als Estats dels Units tractats del més que són ara. Estem en l’estira-i-arronsa. Parlem molt més d’aranzels per l’increment del nacionalisme a molts països. En certes circumstàncies, els aranzels són bons per a un país, però també sabem que és en detriment d’altres. És una eina egoista per naturalesa. El “tu protegeixes, jo protegeixo” és una situació en què tots hi perdem.
Hi ha malestar de part de la població, veient veu que el seu benestar perilla. El Brexit és una manifestació d’això. Al Regne Unit, els beneficis de la integració a la UE no van arribar a tothom. I és molt més fàcil de pair la proposta de polítiques que tinguin la intenció de frenar aquest procés. El canvi tecnològic i les polítiques comercials es veuen de manera diferent. Si no s’ataca el problema que la globalització porta a desigualtat, a pèrdues de feina, a descontentament, això pot acabar tenint implicacions a llarg termini.
Quines lliçons se’n poden extreure? Estic molt a favor de la globalització, però hem après que, si la integració en el comerç i la producció no ve acompanyada de polítiques redistributives, polítiques d’ocupació, aquests processos perillen.
Es modera la deslocalització? És una cosa que s’espera, almenys per dues raons. A la Xina la productivitat ha crescut molt i els salaris, també. I arriba un punt en què hi ha certes coses que abans a la Xina es podien fer molt barates i ara no. La segona raó és per la robotització. De tota manera, si a una empresa americana li dones incentius i torna a produir als EUA, no es pot esperar que generi tots els llocs de treball d’abans.
Ha canviat el model exportador d’Espanya amb la crisi? Hi va haver un boom exportador durant la crisi. Una de les explicacions que es donava era la devaluació interna, tot i que va existir un altre factor: quan es va perdre la demanda interna, hi va haver empreses que es van buscar la vida a l’exterior o van augmentar les seves exportacions. Ara tornaran a casa? Doncs no, perquè la decisió d’exportar va requerir una inversió.
Què ha de millorar a Espanya? Hi ha aspectes preocupants per a l’economia com les pensions o el sistema educatiu. En l’àmbit institucional, després dels casos de corrupció que han aparegut, cal veure com fer neteja. Com més corrupció surti, més gran serà el xoc a curt termini, però serà més probable que no es torni a repetir.
“Els aranzels són una eina egoista per naturalesa; fan que tots hi acabem perdent”
“La globalització perilla si no s’acompanya de polítiques redistributives”
“Com més corrupció surti, més probable serà que no es torni a repetir”