Prestigiant

Quan es va anunciar el nostre nou Govern jo estava sortint cap a la Xina on el cap de setmana passat vaig tenir a la meva escola una trobada d’empresaris del sector de les marques de prestigi en què participaven personatges de molt alt nivell internacional de companyies del tipus d’Hermes però, lògicament, també de bancs importants, de consultores i d’altres, com ara Alibaba, que estan descobrint una oportunitat en aquell sector. Molts eren antics alumnes i altres coneguts perquè fa deu anys que l’organitzo i també ho fem a l’IESE.

La meva sorpresa va ser la quantitat de comentaris positius sobre el nou Govern d’Espanya, amb notable majoria de dones als ministeris. Els mitjans d’allà l’havien presentat bé parlant de la majoria i de la seva qualitat. Els comentaris que em feien eren si fa no fa: “una cosa així no s’improvisa”, “això influirà en la manera com cal organitzar els governs arreu del món, copiant Espanya”. Ho veuen com un pas endavant d’impacte internacional. Feia anys que rebia comentaris i preguntes sobre Espanya sempre negatius: que l’atur és enorme, que cal evitar invertir a Catalunya i potser millor no invertir tampoc a Espanya. Ni un comentari negatiu ara. Personalment em sembla un Govern de gran qualitat.

Alguna cop he explicat que un dels meus projectes en el tema de l’emprenedoria va ser muntar a l’IESE un fons de capital risc que ja fa gairebé 20 anys que funciona i ha impulsat unes 50 empreses. Aquest fons sempre ha tingut dones a la seva direcció general i al seu servei jurídic. En aquest moment, la direcció general del fons l’ocupa Paula Sancho, màster de l’IESE i el servei jurídic Silvia Gomariz, que treballa també a l’IESE. Anna Birulés és la presidenta amb una generosa dedicació. Fa uns quants anys vaig pensar que tenir una càtedra a l’IESE ja no era el que més m’aportava i li vaig proposar al director, llavors Jordi Canals, passar la meva càtedra a una professora molt més jove i amb gran qualitat, Júlia Prats. Ho vam fer. En el moment més delicat del llançament del programa màster a la meva escola de la Xina, la direcció del programa va anar a càrrec de Lydia Price, una professional americana que ho va fer molt bé. I en el llançament de la nostra activitat a Zuric on vam adquirir una escola de direcció d’empreses que estava a la venda, la direcció acadèmica la vam passar a la nostra professora Katherine Xin.

He de confessar que jo no era massa conscient d’haver seleccionat tantes dones per a temes sota la meva responsabilitat perquè no he triat mai ningú per ser home o dona, sempre he provat d’escollir la persona que en el moment en què la necessitava era accessible i tenia la qualitat que calia. Utilitzar com a criteri que fos home o dona em semblaria absolutament incorrecte. Per a una responsabilitat concreta cal buscar la millor persona. En el meu cas han estat majoria les dones.

Aprofitem l’excel·lent imatge que ha donat a Espanya el tema per esforçar-nos a recuperar la imatge (va costar d’aconseguir-la) de país amb gent valuosa, preparada, humil i accessible (per no dir barata). Espanya té bona presència en indústria (automoció, farmàcia, etcètera), en finances (La Caixa, Santander, BBVA, etcètera) en educació (bones universitats, excel·lents escoles de negocis), en molts serveis (disseny, publicitat, consultoria), en turisme i molts sectors més. L’impacte internacional d’acollir una barcassa amb 629 emigrants ha estat enorme. Però amb la crisi i l’independentisme la nostra imatge havia caigut en picat. No perdem cap oportunitat per millorar la nostra marca. Al meu fòrum de Marcas de Prestigio, a Xangai, vam veure marques que van ser importants; van perdre prestigi però una bona gestió ha permès a algunes recuperar-lo i crear molt de de valor. Recobrem el prestigi. Som humils i excel·lents, tal com vam discutir al Fòrum Sant Cugat.

En el meu cas he triat majoritàriament dones per a les responsabilitats